Dolmen del mas Bou-serenys a Santa Cristina d'Aro ***

Sepulcre de corredor de cambra rectangular corresponent al Neolític Final-a Calcolític (2500-1800 aC), descobert i descrit per primera vegada el 1912 per Manuel Cazurro Ruíz i excavat per A. Klaebisch el 1918 i per Ll. Esteva el 1953. Té unes dimensions interiors de 6 m de llarg, 1,8 m d'ample i 1,7 m d'altura màxima.

Conserva restes visibles del túmul artificial de tendència circular, amb lloses radials d’ancoratge i el cromlec. L’estructura funerària del dolmen del mas Bou-serenys conserva 10 lloses de la cambra, 5 del corredor i una de coberta reposada per Ll. Esteva al 1953, totes de granit. A llevant, a poca distància de l'entrada hi ha una llosa caiguda que podria pertànyer al corredor.

D’entre els materials conservats al Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols cal destacar nombrosos fragments d'ossos humans i diverses peces dentàries. De l’aixovar dels enterraments hi ha 10 ganivets i 6 puntes de sageta de sílex, diversos fragments ceràmics de vasos campaniformes, 1 vas llis fet a mà i diferents elements d’ornament, com són 20 grans de collaret de cal·laïta i d'esteatita i una placa ovalada de pissarra amb vores aplanades.