Éller a Bellver de Cerdanya

Just a l’entrada del petit nucli d’Éller trobem una font i safareigs, estructura que trobem en d’altres nuclis del municipi de Bellver de Cerdanya i una capelleta dedicada a Santa Eulàlia.

La parròquia d’Éller apareix esmentada per primera vegada com Ellar a l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell, formant part del pagus Ollorbitensis .

Santa Eulàlia d’Éller inicialment va ser concebuda com una església una sola nau, de planta trapezoïdal i murs laterals molt gruixuts, capçada per un absis semicircular, que va ser enderrocat per a construir-ne un de nou de planta quadrangular, i coberta amb volta de canó apuntada i teulada a doble vessant. A la façana principal encara es dibuixa aquesta doble vessant encara que fou modificada al reconstruir-se el campanar en forma de torre de defensa. La porta d’accés a l’església, d’arc de mig punt de factura molt senzilla es troba al mur de ponent.

Diversos foren els afegits a l’estructura original, com les diverses capelles laterals i una sagristia. Així Santa Eulàlia d’Éller s’ha convertit amb els segles en un conjunt composta per diferents cossos de diferents alçades, que han acabat ocultant pràcticament per complert l’edifici romànic original.

Procedent d’aquesta parròquia és la talla del segle XII d’un Crist Majestat amb restes de policromia, obra del taller de Ripoll que actualment es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona, molt semblant a la Majestat de Viliella.