L’Ermita de la Mare de Déu de la Foia o Ermita de les Neus fou bastida el segle XVI i dedicada inicialment a Sant Marc. Originàriament era una petita capella amb atri, el qual va ser enderrocat el 1844 per ampliar l'església. Així, la capella original passà a ser el presbiteri de la nova ermita. En tenia cura primer un majoral i més endavant un ermità.
Es tracta de dues edificacions adossades, bastides en dues èpoques diferents. La primitiva és constituïda per un petit oratori d'una nau amb volta de mig punt i que avui constitueix el presbiteri, amb paredat de morter de pedra. A partir d'aquí el temple s'eixampla en la segona construcció, també d'una nau i amb volta rebaixada, reforçada per un arc faixó. L'interior és enguixat i amb un sol altar.
La façana presenta dues portes, dues finestres i un ull de bou, essent rematada per una espadanya. Al davant hom hi ha bastit un porxo doble, amb vessants a dues aigües, amb suports de fusta i cobertes de fibrociment.
El 1865 es construí un nou altar major i poc després s’arranjà la plaça de davant l’ermita. Sota seu hi ha una font de la qual raja un bon doll d’aigua a 14°C. S’hi celebren aplecs la diada de Sant Marc, el 25 d’abril, i per la Mare de Déu de les Neus, el 5 d’agost.
Curiositats
El canvi d’advocació de la Mare de Déu de la Foia a la Mare de Déu de les Neus fou per honorar Maria de les Neus, esposa d’Alfons de Borbó -germà de Carles VII-, quan el 1873 visità l’ermita.
