Ermita de la Mare de Déu dels Arquets de Sant Jaume dels Domenys

La primera referència trobada sobre l’ermita de la Mare de Déu dels Arquets la trobem al llibre de visites del Deganat de Vilafranca, on en la visita del 1632 hi consta: Capella B(eat)ae, M(ari)ae. Dels Arquets. I també hi ha referències documentals del segle següent (1753, 1793). El seu orígen sembla que té relació amb què en aquest lloc els fidels hi acudien en època de sequera, doncs aquí s’iniciava l’aqüeducte dels Arcs. Així els Arquets (en diminutiu perquè a l’inici de tot aqüeducte tenien molt poca alçada) donarem nom a la Mare de Déu i foren utilitzats com a basament de la imatge, com apareix als goigs reeditats el 1950.

L’actual ermita correspon bàsicament a l’estructura resultant de la restauració portada a terme el 1821, data que consta a l’ull de bou de la façana. L’edifici consta d’una sola nau amb volta amb dos arcs faixons de mig punt que a l’exterior es corresponen amb els contraforts a banda i banda. A la façana trobem una portalada d’arc rebaixat i un ull de bou. Remata la coberta un petit campanar d’espadanya d’un sol ull. La imatge de la Mare de Déu es troba dins una petita fornícula a la capçalera de l'església. L'any 1936 l’ermita de la Mare de Déu dels Arquets fou cremada i restaurada cap a 1950 sota la direcció del mossèn Ros i Leconte.