Ermita de la Mare de Déu d'Horta a Ivars d'Urgell

La Guerra de Successió de la primera dècada del segle XVIII va fer perdre gairebé tota la documentació que hi havia sobre l'ermita. La llegenda parla d'un pastor de Barbens, de la casa Perles, qui va trobar la imatge de la Mare de Déu de l'Horta a un om del Camí dels Pouets d'on en va brollar una fonteta.

La primera referència que tenim de l'ermita és troba en un antic goig a la patrona d'Ivars datat al 1611 Un segle després té lloc la guerra dels Borbons contra els Austries i 25.000 soldats acampen a Ivars. El rei Felip V hauria visitat l'ermita el dia de Corpus de l'any 1709.

Fins l'arribada dei Canal d'Urgell, a la segona meitat del segle XIX, la comarca és una zona molt pobre i mig desèrtica. L'únic recurs per demanar aigua pels camps es la Mare de Déu de l'Horta a ella acudeixen nombrosos pobles. Hi ha referències a les tretes del 1600, 1703 i, sobre tot del 1825, on s'hi van aplegar 40 pobles.

L'any 1855 l'ermita és subhastada a Madrid i Lleida amb motiu de la desamortització de Mendizabal. El 10 de gener de 1866 es va fer el desallotjament o trasllat de la imatge de la Mare de Déu de l'Horta a la parròquia. En menys de quatre hores només quedaren les parets netes. Uns anys després, el poble pot recuperar el temple comprant-lo als que l'havien adquirit a la subhasta.

Tot i que l’existència de l’ermita es remunta al segle XIV, l’edifici actual correspon a una construcció bastida durant la segona meitat del segle XVII d’una sola nau coberta amb volta de llunetes, capçada per un absis i amb campanar, adossat a la façana de l’església, de torre de base quadrada que es converteix en octogonal als dos pisos superiors, amb coberta de cúpula apuntada de ceràmica. La façana és bastida amb pedra fins a l’alçada del portal, de característiques senzilles, rectangular i ornat amb una motllura. Quatre murals de caire religiós de l'artista Victor P. Pallarés envolten, al cambril, la imatge de la Mare de Déu.

Al costat de l’ermita i fent cantonera amb la mateixa hi ha l’antiga casa de l’ermità , amb un porxo d’arcs de mig punt. Completa el conjunt l’anomenat Parc de l’Ermita, que envolta el santuari.

Curiositats

La llegenda diu que un pastor de Barbens trobà la imatge de la Verge dalt d’un arbre. Donat que semblava que la Verge volia quedar-se a Ivars, decidiren erigir-li un temple a mig camí­ entre Ivars i Barbens (avui en dia l’ermita es troba en ple Ivars, fins al punt que té el col·legi municipal al costat i un parc perquè hi juguin els nens).

Els pagesos adoraven la verge per demanar aigua que irrigués els camps de secà  i evités les sequeres que provocaven passes de fam. Al 1703, es té documentada la primera treta de la Verge de l’Horta, que consistia en dur la imatge en processó pels carrers del poble, seguida per una comitiva dels veïns dels contorns. La treta de 1825 és especialment recordada donat que arribà  a congregar pagesos de fins a quaranta pobles. Amb la desamortització de Mendizábal del 1835, l’ermita i els seus territoris foren expropiats i començaren els intents per part dels ivarsencs de recuperar-los.

Cal recordar que en aquells temps de fervent religiositat, molts individus feien les seves deixes testamentàries a l’ermita en forma de finques i diners.