Ermita de Sant Mamés de Vilaller

Petita ermita dedicada a aquest sant coneguda també com ermita de Sant Mamet. Possiblement es tracta de dos personatges diferents, sant Mamés màrtir i Sant Mamet ermità i, que el poble hagi barrejat al llarg de la història, per la similitud dels noms i perquè la seva festivitat es celebra també a l’agost. Diu la tradició que va nèixer mentre la seva mare patia el martiri acusada de cristiana, fet que va patir ell mateix en morir. Els seus atributs són dues cèrvoles de les quals sembla que es va alimentar mentre va viure al desert. Per això es demana la seva intervenció perquè els nadons prenguin llet.

Aquesta petita església, situada a redós de la Noguera Ribagorçana i prop de la carretera al nord de la problació, tot i que ha estat reformada modernament, conserva els trets d’un edifici religiós de muntanya amb un cert regut noeromànic, amb una única nau, absis semicircular i coberta a dues vessants. La porta d’accés de mig punt està construïda amb dovelles d’arenista que contrasten amb la pedra sense treballar amb la qual es va aixecar la resta de l’edifici. En un turonet proper hi ha una tomba de característiques molt singulars, amb uns encaixos als laterals destinats a la base d’uns pilars per una coberta.