Ermita de Santa Cristina a la Bisbal del Penedès

L’origen de l’ermita de Santa Cristina a La Bisbal del Penedès cal cercar-lo al segle XIII, en un temple d'estil romànic, del qual només en resta un petit absis, les parets que sostenien la volta de canó, dues espitlleres i una taula de pedra d'una sola peça que avui encara es conserva com altar. Documentalment no apareix fins el 1348 quan Berenguer Bages de Vila-rodona disposà unes almoines per l'ermita de Santa Cristina.

L’actual ermita es construí sobre l’antiga que s’havia quedat petita. El 1739 trobem un document en el qual la Bisbal demana ajut per a l'ermita. Gràcies a això, el 1804 s'acaba la nova capella. Per a la nova construcció es dividí l'antiga ermita amb un trespol a uns 2,5 m d'alçada. Els baixos s'adheriren a la nova construcció i el pis de dalt fou destinat per l'ús de l'ermità.

Es tracta d’un edifici d’una sola nau coberta amb teulada a dues vessants, rematada per un campanar d’espadanya amb campana. Presenta dues portalades: l'entrada de l'ermita i l'entrada a la casa de l'ermità, avui deshabitada. La portalada de l'ermita té a la part superior la inscripció: "Fet l'any 1804". Al darrere veiem, a mà esquerra, les restes de l'antic absis romànic al costat del qual s'ha edificat la part nova de l'ermita. El principal material emprat és la pedra. A l’interior conserva una pica d'aigua beneïda realitzada en un sol bloc de pedra.

Durant la Guerra Civil desaparegué la imatge de Santa Cristina i l’ermita quedà molt malmesa. Amb l'esforç del mossèn J. Bundí, fill i rector de la Bisbal es reconstruí aquest petit temple.

L'ermita de Santa Cristina es troba sobre una muntanya des d'on es pot veure la Bisbal, a la vora de l'antic camí reial que unia Barcelona amb l'Aragó.

Curiositats

*foto*