Ermita de Santa Llúcia, antiga parròquia de Sant Miquel de Solans de la Jonquera ***

L’ermita de Santa Llúcia antigament estava sota l'advocació de Sant Miquel de Solans. L’«Ecclesia Sancti Michaelis», pertanyent a l'alou de Solans, el 947 era propietat del Monestir de Sant Pere de Rodes.

Durant el segle XIII diversos documents l'anomenen com a Sant Miquel de Solans i als nomenclàtors del segle XIV figura com a parròquia independent, encara que després va perdre el títol de parroquial i va passar a dependre de Santa Maria de la Jonquera. Se suposa que els segles XVII i XVIII va ser quan l'antiga parròquia dedicada a Sant Miquel esdevingué un santuari a Santa Llúcia.

Es tracta d'una ermita romànica de grans dimensions que consta d'una sola nau coberta a dues aigües i absis semicircular. Al mur sud o meridional trobem l’accés al temple a través d’una portalada formada per tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà. La façana occidental és llisa i està rematada per un campanar d'espadanya d'arc apuntat.

En els murs laterals i a l'absis s’obren finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt resseguits per un fris de dents de serra i un guardapols. En el mur de la capçalera de la nau trobem dos ulls de bou. A l'interior la volta de la nau és apuntada mentre que la volta de l'absis és ametllada. Tot l'edifici ha estat realitzat amb carreus de granit perfectament escairats i disposats en fileres. Es pot afirmar que es tracta d'una església romànica tardana d’entre els segles XII i XIII.

Davant d'ella hi ha una construcció més recent (segles XVII-XVIII) adossada que devia ser l'hostatgeria o casa de l'ermità.