Escola Pia i capella de la Pietat d'Igualada

L’edifici de l’Escola Pia d’Igualada ocupa el lloc de l’antic convent d’agustins fundat el 1393, ubicat on hi havia la capella de Santa Maria Egipcíaca que havia estat construïda als voltants de 1336. El convent, desamortitzat el 1835, fou ocupat pels escolapis el 1858. 

És un edifici escolar de planta baixa i dos pisos, remodelació de l'antic convent dels Agustins al que s'hi aixecà una planta el 1905. L'edifici de l'escola i el de l'església tenen una façana unitària que dóna a la plaça d'estil modernista, projectada per Pau Riera i Galtés i inaugurada el 1908, moment en el qual s'instal·là l'actual torre del rellotge. El ritme de les finestres queda interromput pels dos cossos dels extrems i pel cos central, rematat amb l’escut de l’ordre calassància o escolàpia envoltat d'elements vegetals i és coronat per un element de ferro forjat que allotja la campana del rellotge, que fou muntat pel rellotger Salvador Nadal.

A l’extrem dret de l'edifici hi havia l'església dedicada a la copatrona d’Igualada, la Mare de Déu de la Pietat, amb el títol de santuari des de 1941, i de la qual només en resta la façana. La porta d’entrada és d’arc apuntat i el 2018 es col·loca al seu timpà un plafó ceràmic de l’escultor Lau Feliu, amb la imatge de la Pietat, acompanyada pel pelegrí que la presenta i per Josep Calassanç, fundador de l’Escola Pia. També hi ha representats les muntanyes i el monestir de Montserrat, i la parròquia de Santa Maria d’Igualada. 

El santuari era una església d'una sola nau encara que els buits entre els altars laterals li donaven un aspecte de tres naus, sustentades per pilastres de falsa pedra coronades amb capitells corintis d’estil neoclàssic. La part més important era el cambril inaugurat el 1959 segons projecte d’Enrique Tous Carbó i pintures de l’artista Joan Torras i Viver, ambdós d’ascendència igualadina. El plafó de la dreta, desaparegut durant l’enderroc del santuari el 2006, representava la Coronació Canònica de la Verge de la Pietat concedida pel Papa Joan XXIII i oficiada pel bisbe de Vic, Dr. Ramon Masnou i l’abat de Montserrat, Dom Aureli Ma. Escarré, amb presència de Mn. Amadeu Amenós i el rector escolapi, el pare Ramon Segalés.