Escoles Velles de Sant Antoni de Vilamajor

Edifici d'estil noucentista obra d'August Miret Baldé, arquitecte municipal de Sant Antoni de Vilamanor des de 1925. L'obra es va redactar l'any 1929, es va finalitzar l'any 1932 i no fou inaugurada fins l'any 1934.

Es diferencien clarament dues ales, una primera destinada als nens i una altra per les nones. Entre ambdues i al centre hi ha un cos central culminat amb una torre quadrada, amb un porxo d'accés amb arcades de mig punt.

Clarament es tracta d'un edifici amb utilitat pública, racional, simètric i amb la funcionalitat com a objectiu principal. Reforça aquest caràcter públic el rellotge que presideix la torre. La façana principal únicament es va decorar amb un simples esgrafiats.

Curiositats

Aquest arquitecte va ocupar el càrrec d'arquitecte municipal de Granollers fins el 3 de novembre de 1936, quan fou substituit per Marian Lassús i Pecanins. També fou de cap de bombers de Granollers, càrrec del qual fou cessat el 3 de març de 1939. El Comitè Antifeixista Revolucionari el va acusar de esafecte a la República.

En el ple municipal del 7 de març de 1939, es proposar que August Miret fos restituït en el càrrec d’arquitecte municipal però el seu parador era desconegut. Curiosament  també va patir la repressió del règim franquista contra els arquitectes republicans, August Miret va ser inhabilitat a perpetuïtat com arquitecte per una ordre ministerial del 9 de juliol de 1942, per “encontrarse huido en el extranjero”.

El 19/01/1948 des del Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y Comunismo,  li van obrir diligències prèvies per delicte de maçoneria, acusat de ser membre de la Logia Rectitud de Barcelona entre 1932 i 1933, però es va arxivar provisionalment ja que es trobava exiliat a l’Argentina.  El 15/01/1956 va tornar a Barcelona i va ser detingut ja que es van obrir novament les diligències arxivades per delicte de maçoneria, sent deixat en llibertat provisional el 19/01/1956. Com que tenia passaport argentí i donada la seva condició de súbdit estranger, el seu cas va ser novament arxivat. Tot i així, les autoritats franquistes no li van concedir el visat per ser súbdit estranger i el 8/02/1956 va haver de marxar a Itàlia. Allà va obtenir passaport espanyol i va poder tornar el 13/02/1956. El 17/02/1956 se li va obrir novament el procés per delicte de maçoneria i el 24/05/1957 va ser condemnat a 12 anys de presó i un dia i inhabilitació perpètua per a poder exercir cap càrrec públic. El 5/07/1957 li va ser decretada la llibertat condicional en arrest domiciliari. El 29/05/1958 li va ser commutada la pena a sis mesos i un dia de presó menor i inhabilitació. Al tenir la pena complerta va ser deixat en llibertat definitiva.

Exiliat a Mendoza (Argentina) des de 1937 va residir i treballar fins a la seva jubilació. El 5/01/1956 va tornar a Catalunya, establint-se inicialment a Barcelona. Va morir a Barcelona el 19/08/1981, sent enterrat a Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental).

Text extret de: bombersenguerra.cat