Escultura Cercant l’estel o mirant els estels d'Emili Colom i Comerma a Monistrol de Calders

Any: 1963

Material: Bronze i ferro forjat

Alçada: 350 cm
Amplada 102 cm.
Donació de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich.

Es tracta d'una escultura abstracte exempta formada per diferents peces de formes allargades i col·locades a partir de diferents tipus de creuaments, prenent una disposició vertical allargada. Un bloc de pedra disposat sobre una peanya també de pedra.

Emili Colom i Comerma (1924-2007). Nascut a Barcelona el 1924, fill i nét d’escultors, la seva família fou el primer lloc d’aprenentatge. Estudià a Llotja i després a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Amb 19 anys obtingué un premi de final de curs que consistia en una exposició individual al Palau de la Virreina, en la qual va exposar 35 escultures fetes amb diversos materials. Poc després rebia el primer encàrrec important i, com era habitual, convidà els seus condeixebles a un sopar, del qual sorgí el grup Betepocs, que donaria molt a parlar per les seves exposicions itinerants i per les seves tertúlies de cafè. Per qüestions econòmiques, va haver de deixar els estudis, i entrà a treballar, successivament, d’aprenent en una fundició artística, en un taller de picapedrer, i en un altre on feien altars i retaules. Totes aquestes feines contribuïren decisivament en la seva trajectòria com a escultor. Els primers encàrrecs que va rebre foren de caràcter religiós, i va elaborar algunes escultures de gran format per a esglésies i santuaris. Més endavant, anà incorporant a la seva trajectòria d’altres temàtiques. De caràcter inquiet, treballà amb diferents tipus de materials: pedra, bronze, ferro... Com a expert artístic, va treballar en el Servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona, on va participar fins a la jubilació en la restauració de nombroses peces d’art, des de la Marededéu de Reus, del segle XI, fins a la Mare de Déu de la Victòria, del XVII. Els darrers anys de la seva vida estigué creant en el seu taller de Bellaterra, on va morir el 2007.

Sense deixar mai el figurativisme, Colom evolucionà des d’un art classicitzant, en els seus inicis, a l’experimentació a partir de l’estilització i  fins i tot trencament de les formes clàssiques, com el collage fet en ferro d’una imatge d’un cavall. Voluntàriament, però, com ell mateix digué, allunyant-se de les tendències més avançades de l’art.