❮
❯
Ajuntament de Monistrol de Calders
Carrer de la Vinya, 9
08275
Tel: 93 839 90 00
Any: 1968
Material: Pedra sorrenca
Alçada: 516 cm / Amplada 70 cm.
Pes: 4.600 kg.
Donació de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich.
Es tracta d'una escultura formada per la unió de dues peces de pedra conformant un monòlit vertical de secció quadrada i lleugerament piramidal. A cadascuna de les quatre cares hi ha representats diferents animals en baix relleu, amb part del perfil pintat en negre; cada animal va acompanyat d'una paraula gravada a la pedra. L'obra és de pedra sorrenca de Monistrol de Calders.
Donació de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich.
Es tracta d'una escultura formada per la unió de dues peces de pedra conformant un monòlit vertical de secció quadrada i lleugerament piramidal. A cadascuna de les quatre cares hi ha representats diferents animals en baix relleu, amb part del perfil pintat en negre; cada animal va acompanyat d'una paraula gravada a la pedra. L'obra és de pedra sorrenca de Monistrol de Calders.
Curiositats
Charles Henry Collet Colomb (1902-1983). Nascut a Onex (Cantó de Ginebra, Suïssa) l’any 1902, es formà a Ginebra i l’any 1923 es traslladava a Barcelona, on completà els estudis al taller dels Corberó i a l’orfebreria de Ramon Sunyer. El 1929 era professor a l’Escola Massana. Del 1936 al 1939 tornà a Suïssa, però acabada la guerra s’instal·là novament a Barcelona, on fou un artista present a totes les manifestacions artístiques de l’època, juntament amb la seva dona, la pintora Eugénie Milloud
(Ninon Collet). Una de les seves obres més conegudes és una imatge de l’atri de la basílica de Montserrat. Morí a Barcelona el 1983.
Fou un autor molt prolífic, va participar en els seus inicis barcelonins del Noucentisme tardà, i posteriorment va evolucionar cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superficies rugoses i estructura angulosa, que, utilitzant el plom, el ferro, etc, tendeixen cap a l’abstracció.
Fou un autor molt prolífic, va participar en els seus inicis barcelonins del Noucentisme tardà, i posteriorment va evolucionar cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superficies rugoses i estructura angulosa, que, utilitzant el plom, el ferro, etc, tendeixen cap a l’abstracció.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències