L’església de Sant Julià de Cabrera té els seus orígens en una construcció romànica datada a mitjan segle XI, malgrat que sofrí profundes modificacions al segle XV quan fou refeta després dels terratrèmols de 1428. De l’obra original tan sols es conserven els dos absis.
Es tracta d’un edifici d'una sola nau, amb dos absis a la capçalera orientada a llevant i el portal, reconstruït el 1567, situat a ponent. La façana principal presenta un eix de simetria i campanar d'espadanya amb obertures de mig punt, un òcul i un portal dovellat i esculturat. Als costats de la nau es troba la rectoria, al sector N, i una ampliació de la primitiva església al sector S.
Un dels dos absis manté les característiques d'arcuacions cegues, lesenes llombardes i finestra d'esqueixada. Les diverses etapes constructives de l'edifici són visibles a través de l'estil o sobretot l'aparell constructiu: pedra basta i carreus.
És parròquia independent amb terme eclesiàstic propi, malgrat que en el fogatge de 1553 tenia només 8 focs o cases, dependents de la seva demarcació.
