Església de Sant Martí de Centelles

El conjunt parroquial de l'església de Sant Martí de Centelles està integrat per l'església barroca del segle XVII, amb vestigis de l'església romànica documentada a partir de l'any 1031; la rectoria del segle XVIII; i el cementiri, la cripta neogòtica dels comtes de Centelles i una escala monumental d’accés del segle XIX.

L’església de Sant Martí no apareix citada fins el 1039 en una venda d’un alou feta per Berenguer III i la seva esposa a Gombau de Besora en el lloc de Riells i el Fai, termenejant “a cerç in parrochia sancti Martini de Sancteias”, encara que mancada de les prerrogatives de les antigues parròquies com són la dotació parroquial i una sagrera o espai protegit. La primera dotació territorial del rector de Sant Martí fou l'alou conegut per la Coma del Bosch on fins l'any 1857 va estar emplaçada la rectoria vella de la que en resten encara les runes.

Es cita des del segle XIV l'altar de Sant Martí i no serà fins el segle XVI que es documenten els altars de la Verge del Roser i el de Santa Eugènia, el culte a la qual podria tenir una possible vinculació amb la família Santaeugènia que va ser feudatària del castell al segle XIII. El seu culte va subsistir fins la construcció de la nova església al 1669, data que podem llegir a la porta adovellada.

La segona meitat del segle XVII es va procedir a la construcció d'un nou temple parroquial. El 1666 el feligresos, amb consentiment d'Elisabet Descatllar, comtessa del castell de Centelles es van comprometre a pagar un cens de gra d'aresta, que oscil·laria segons la collita entre la trentena i la seixantena part del total recollit i el 1668 el rector i els obrers varen comprar un tros de terra per eixamplar l'església perquè aquesta no tenia sagristia pròpia. L'altar major, obra de Francesc Morató, es va acabar el 1706, com indica la data que porta gravada. Va daurar-lo Salvador Colobrans de Centelles qui ja estava contractat el 1704 cobrant 539 lliures barceloneses pel seu treball.

Es tracta d’un edifici de tres naus separades per pilars de pedra picada. Només es pot observar la façana principal ja que la resta de façanes presenten altres construccions annexes. Aquesta presenta una teulada a doble vessat coberta amb teula aràbiga. Els paraments dels murs estan arrebossats i emblanquinats amb un sòcol de mig metre amb arrebossat gris.

La porta d'accés és adovellada amb carreus de grans dimensions combinant la llinda monolítica amb la construcció en pedra per als brancals. A la dovella central s'hi troba esculpit un petit escut totalment erosionat i a sota la data de 1699. La llinda del marxapeu de la porta també porta gravada la frase: CRISTUM REGEM ADOREMUS.

A la mateixa façana s'obre una altre obertura o petita finestra formada per un vitrall amb una creu central i acabada amb totxana disposada al voltant de la finestra i a la base, com a element decoratiu. Seguint una disposició simètrica s'obren dues obertures més a banda i banda de la porta que segueixen el mateix model constructiu. Adossada a aquesta estructura es troba una petita cambra rectangular de factura senzilla i tota emblanquinada que conforma l'actual sagristia, on es pot observar part d'un edifici anterior amb volta de canó.

El campanar, construït cap al 1763, es troba adossat al nord-oest de l'església seguint una estructura de cos amb una escala de cargol interior i torre amb tres obertures semicirculars on s'hi troben les campanes i una estructura de petits merlets de pedra com element decoratiu del ràfec superior. Està format per una estructura massissa de petits carreus de pedra ben tallada i lligada amb morter de calç amb escassos elements decoratius.

Durant la Guerra Civil es van destruir alguns dels seus retaules barrocs, tres dels quals dataven de principis del segle XVIII essent l'obra del Sant Crist del mateix Morató, i el de la Mare de Déu del Roser de l'escultor vigatà Bartomeu Ballester. I també es va exposar el temple a perill d'enrunament, ja que s'havia trencat una de les columnes que aguantaven la volta.

El 1940 es va arranjar la columna i tot l'interior. Actualment l'església compte amb l'altar principal dedicat a Sant Martí, bisbe de Tours, amb el Sant Crist i dos altars situats al fons de les naus laterals. El de la dreta dedicat a Sant Isidre i el de l'esquerra a la Verge del Castell, ambdós decorats per l'artista Elissa Lagoma. Durant el 2002, en el repintat de la façana de l'església de color granat s’hi afegí un rellotge de sol circular pintat, de tipus vertical declinant, amb línies horàries de 5 a 4 i xifres aràbigues, que fou restaurat per Jaume Salichs.

Curiositats

Cripta dels senyors de Centelles

Entre 1895 i 1897 Manuel de Llança, comte de Centelles i duc de Solferino, va fer construir al costat sud de l'església de Sant Martí un modern cos d'edifici. El seu pis superior va ser concebut com a capella del Santíssim per a la parròquia i al seu altar va traslladar-se la imatge de Santa Maria del Castell, mentre que el pis inferior va ser destinat a cripta-panteó dels senyors de Centelles, on s’hi varen traslladar les restes de les tombes de la capella del Castell de Sant Esteve, on fins al moment havien estat enterrats els senyors de Centelles.

*foto**foto*

Es tracta d’un edifici de planta rectangular. El pis superior presenta una obertura circular, mentre que el pis inferior no presenta obertures. Es tracta d'una construcció de carreus ben escairats i de grans dimensions de pedra local lligats amb morter i amb un arrebossat exterior. L'accés es realitza per una porta de ferro massís per la banda nord de l'estructura. La teulada és a doble vessant, amb coberta de teula àrab.

*foto**foto*