Festa Catalunya

“L'església parroquial és un volum de concepció bàsicament gòtica, un gòtic català robust i massís, amb diversos elements renaixentistes, com la portada, i una torre-campanar barroca, que ha romàs inacabada. És un edifici que forma un volum compacte i contundent, efecte que augmenta amb els diversos increments d'alçada que s'hi han produït.

L'interior té una nau gòtica de quatre trams de voltes de creueria i un absis poligonal. Al primer tram de la volta s'hi construí posteriorment un cor. A banda i banda de la nau, s'obren quatre capelles laterals, separades de la nau per un arc apuntat i

cobertes amb volta de creueria. Algunes de les voltes conserven claus de volta esculpides. Entre les capelles del costat de tramuntana destaca el baptisteri, la primera. La pica de batejar ha estat traslladada al presbiteri. Al costat meridional les capelles van ser ampliades en profunditat i connectades entre elles al llarg del segle XVIII, formant una mena de nau lateral.

Sobre la primera es bastí el campanar. La tercera, la central, la més gran, és l'anomenada Capella Fonda. El barroc d'aquestes ampliacions, i alguns elements renaixentistes fruit també de modificacions, es juxtaposen al gòtic de la nau central.

La façana es construí entre el segles XVI i XVII, amb una portada renaixentista que presenta un entaulament decorat amb tríglif i, al cim, un relleu amb l’escena de Sant Martí a cavall i el pobre. Més amunt hi trobem un rosetó i, a la part superior, una galeria d’arcades. A l’extrem nord de la façana hi ha tres pisos de finestres també amb decoració renaixentista. A l'extrem sud, la torre barroca del campanar, amb una porta, on es troba un escut de la vila i la data 1762, i una finestra. A la finestra de la sagristia hi figura la data 1690.

Al segle XVIII, les obres continuen. El 1710, l'escultor Pau Costa inicia la construcció del retaule major, barroc, dedicat a sant Martí, santa Margarida, sant Sebastià, sant Ramon de Penyafort i als sants Abdó i Senén, que substitueix el retaule de Lluís Borrassà. Entre 1760 i 1763 es construeix la Capella Fonda i per les mateixes dates s'amplien la resta de capelles meridionals, constituint una mena de nau lateral. Aquesta ampliació es duu a terme damunt del cementiri petit, a l'antic pati d'armes del castell de la vila. Segurament de 1762 és el projecte del campanar del mestre de cases de la Bisbal Joan Ranté, que la Guerra Gran contra els francesos de 1793, deixà altre cop inacabat, tal com ara el coneixem -com en altres pobles baixempordanesos, malgrat el projecte de 1857 de l'arquitecte Martí Sureda i Deulovol, d'eixample i reparació de l'església de Palafrugell i l'interès per acabar el campanar del filantrop Josep Torres i Jonama en els primers anys del segle XX.”

Text extret del Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Històric de Palafrugell (PEPIPH)

Pintures murals i Altar Major

L'església disposava d'un retaule barroc de l'any 1710, obra l'escultor Pau Costa dedicat a sant Martí, santa Margarida, sant Sebastià, sant Ramon de Penyafort i als sants Abdó i Senén. Fou destruït en el decurs de la guerra civil, concretament el 23 de juliol de 1936, l'església va ser cremada.

Amb la restauració de l'església a partir de 1939, l'artista Guillem Soler va decorar l'interior amb pintures murals entre els anys 1942 i 1948. També es va construir el Sant Crist de l'Abraçada, sorgit del taller de Josep Llimona, l'any 1943, diverses talles de Josep Maria Camps, obres dels anys 1947 i 1948, el sagrari d'Emília Xargay i l'orfebre Sunyer, l'any 1968 i un orgue obra de Gabriel Blancafort l'any 1985.

Curiositats

Mural de la Pau i la Discòrdia de Tano Pisano

*foto**foto*

L’artista italià Tano Pisano que viu a Palafrugel, l’any 2002, va instal·lar un mòbil format de coloms blancs de metacrilat i va projectar a la façana de l’església de la bandera d’Israel i Palestina i un colom al mig. Aquest va ser l’embrió de la idea de l’actual mural. Consta d’un vitrall, dos baix relleus, dos mosaics de ceràmica i un mural realitzat en tècnica mixta per diversos artesans del territori.
*foto**foto*
*foto**foto*

Concretament el vitrall és obra de J.M Bonet. El ceramista autor dels dos mosaics és Joan Raventós. Lluís Gich va participar en la construcció dels dos canelobres (que representen fulles d’olivera), la làmpada de la volta, que representa una olivera (símbol de la pau) i del moble del sagrari. Els torners de Sis Mans van fer els canelobres, i el paleta Xavier Rodrigo va portar a terme la instal·lació i muntatge del mural.

*foto**foto*
*foto**foto*