Església de Santa Maria de la Gleva a les Masies de Voltregà ***

Dalt d’un turonet es troba aquesta edificació, sorgida segons conta la tradició, de la troballa d’una Mare de Déu a càrrec d’un bou i una pastoreta d’un mas proper dins d’una petita cova formada per dues columnes que sustentaven una gleva o tros de terra que li feia de sostre. De fet fins la guerra civil es conservaven les restes d’un cos atribuïdes a la jove pastoreta.

L’església està citada des de l’any 1286 i vers la primera meitat del segle XIV, concretament l’any 1313 es reedifica l’edifi. Finalment, l’actual, és un projecte de Josep Moretó que el va construir entre 1763 i 1767. D’estil barroc, present clarament a la façana, la seva planta és ovalada, amb una magnífica cúpula, capelles radials i un campanar també de tipologia barroca.

A l'interior destaca especialment el magnífic retaule de l'altar major. A les capelles radials hi ha dos retaules de l’any 1950, obres ambdós de l’escultor Claudio Rius, dirigits i projectats per Cèsar Martinell. El de la l’esquerra està dedicat a Sant Antoni Abad i el de la dreta a la Immaculada que resta flanquejada per Ramon Llull i Pius IX.   

Curiositats

*foto*
*foto**foto*
Al Santuari trobem la cambra que va acollir a Mossèn Jacint Verdaguer en la seva estada a la Gleva entre els anys 1893 i 1895. Aquí va complir un retir ordenat pel bisbe Josep Morgades. A la Gleva, mossèn Cinto va escriure, entre altres, Roser de tot l'any, La fugida d'Egipte, Veus de bon pastor i el poema Dolça Mare del Bon Déu, que va ser adoptat com a himne o goigs de la Mare de Déu de la Gleva. El 10 de maig de 1895, Verdaguer marxà de la Gleva abandonant definitivament la Plana de Vic.
*foto*
*foto*
*foto*