Església Major de Santa Coloma a Santa Coloma de Gramenet ***

Aquest temple, dedicat a Santa Coloma, fou construït entre el 26 de maig de 1912 -quan es posà la primera pedra- i el 5 de setembre de 1915 -quan s'inaugurà. És un edifici d'estil neogòtic. Una nova interpretació del gòtic medieval feta, tanmateix, amb una bona dosi de llibertat.

A la façana exterior es contempla un finestral ogival en lloc de la típica rosassa amb un vitrall que representa la Mare de Déu de Montserrat. La torre-campanar, de planta octogonal, que s'alça al bell mig és rematada per un pinacle cònic de rajola negra que té reminiscències de l'Europa del Nord. Trobem, alhora, alguns detalls del Modernisme català de l'època com l'ornamentació que encercla la part superior del campanar a base d'uns merlets punxeguts i unes creus gregues. Una característica notable de tot el conjunt exterior és la seva verticalitat li dóna un aire "transcendent".

L'interior llueix un teginat que recorda el sostre de la capella de Santa Àgata de Barcelona: és un esglaonament de bigues de fusta que forma caselles rectangulars. No hi manca tampoc la petjada del moviment modernista, reflectit en la combinació de pedra artificial i el totxo vist i en l'ornamentació que porten els dos capitells -l'un inferior i l'altre superior- que donen suport a cada columna.

El temple fou projectat i les seves obres, en part, dirigides per en Francesc d’Assis Berenguer i Mestre, íntim col·laborador del genial Gaudí. Com Berenguer no tenia el títol d'arquitecte, el projecte fou signat per en Miquel Pascual i Tintoré. Sembla que aquest assumí la direcció de les obres quan en Berenguer moria sobtadament l'any 1914, als quaranta-set anys. La construcció es sufragà amb un llegat de Mn. Jaume Gordi que era fill del poble i que havia mort pocs anys abans.

El retaule que hi havia a l'Altar Major fou destruït els primers dies de la guerra civil de 1936-1939. Després es construí la mampara de ceràmica que avui es contempla, obra d'en Ricard Altés. S'estrenà l'any 1990 amb motiu del 75 aniversari de la inauguració del temple.

Els finestrals de la part superior de l'absis han estat proveïts amb set vitralls. Cal observar els tres que hi ha al centre, fets pel dibuixant Pere Cànovas i el vitraller Francesc Queixalós, que ofereixen una rica diversitat de color: el del mig representa Santa Coloma amb els seus distintius llegendaris (l'ossa, el foc i la pluja, el colom i la Biblia);el de l'esquerra reprodueix els signes històrics del poble colomenc durant el seu llarg període rural (la Torre Pallaresa, la Torre Balldovina, el Puig-Castellar, "l'Església Vella" i els productes agrícoles més típics de què vivia la pagesia local); el de la dreta plasma els dos edificis més emblemàtics de la ciutat actual (la Casa de la Vila i l'Església de Santa Coloma).

A més, el color blau que decora la part inferior dels dos vitralls -el "rural" i "l'urbà"- evoca el riu Besòs, present a totes les èpoques.

Al costat del temple hi ha la rectoria, d'un goticisme molt auster, abillada per un joc de finestres espitllerades i, alhora, per una certa asimetria que li donen dintre la seva severitat un lleuger aire d'estil modernista.

De tot plegat -temple i rectoria-, en resulta un bell conjunt que dignifica la ciutat de Santa Coloma de Gramenet.

Curiositats

A la dreta de l'Altar Major es troba la imatge de Santa Coloma, original del segle XV. La seva cara va quedar malmesa pel foc durant el juliol de 1936 i, posteriorment, fou refeta amb una fesomia un xic diferent a la que havia tingut.