Església Nova de Sant Miquel Arcàngel de Mont-roig del Camp

L’any 1801 es va col·locar la primera pedra de l’església nova de Sant Miquel Arcàngel, un ambiciós projecte popular que ha marcat la vida mont-rogenca dels segles XIX i XX. Per tal de poder portar a terme un projecte tan ambiciós de temple parroquial fou necessari enderrocar una illa sencera de 22 cases, que ocupava el lloc on antigament s’ubicaria el castell del segle XII. Per les seves magnífiques proporcions, encara que resta inacabat (façana inacabada, campanar inexistent...), el nou temple parroquial ha rebut el nom de Catedral del Baix Camp.

La primera pedra d’un pam d’ample per un i mig de llarg es posà al racó del campanar no construït. La pedra te un forat en un cap i dins s’hi posà una moneda de plata i una ampolleta de vidre, llarga i estreta, que guarda un pergamí, escrit en llatí, que traduït diu: “Amb aquesta pedra tan preciosa saludem l’esperat dia 25 del mes d’octubre de l’any del Senyor de 1801, en el qual la vila de Mont-roig ha posat els primers fonaments d’aquesta església parroquial, sota el saludable govern del nostre Pontífex Pius VII, del nostre Rei Carles IV i del nostre Bisbe Germà Francesc Armanyà. Havent estat nomenats, també, sis administradors per a regir i perfeccionar la sagrada fàbrica de l’església, és a dir, el Dr. Josep Baiget, rector, Josep Mestre, prevere,m Josep Ferratges, Josep Riba, Ramon Soler i Francesc Pascual. I tot això consta, en una pública escriptura, a casa del notari Joan Baptista Ferratges, de l’esmentada Vila ”.

Les obres del temple quedaren interrompudes primer per la guerra del francès, després per les guerres carlines i suspeses definitivament el 1835 per la desamortització de Mendizábal. L’obra inacabada, degut a la seva robustesa, es passà a anomenar el Fort. L’obra restà parada durant un període de més d’un segle. No fou fins l’any 1942 quan, per la intervenció de Mn. Gaietà Ivern, es va reprendre la construcció i el 1943, restant encara per tancar la coberta, s’oficià missa per primera vegada.

El dia 25 de setembre de 1943 es va traslladar provisionalment el Santíssim de l’església vella a un altar lateral de la nova església i no fou fins l’any 1947 que es va inaugurar definitivament el culte a l’altar major actual, celebrant-ho amb unes festes solemnes entre els dies 20 de setembre i 5 d’octubre.

El temple parroquial de Sant Miquel Arcàngel, malgrat restar inacabat a la façana, respon a un edifici d’estètica classicista de tres naus separades per pilastres de capitell compost sobrealçat per un altre composat per un arquitrau, un fris i una cornisa, sobre la que reposen els acabament de la volta de creueria de la nau. A les naus laterals s’obren una sèrie de capelles. El temple presenta un transsepte i al creuer s’aixeca un cimbori amb coberta de cúpula.

Mn. Josep Mª Franquet encarregà les pintures al fresc de temàtica bíblica a Jaume Minguell els anys 60 del segle XX. Al sostre del presbiteri cal destacar la representació de la Majestat de Déu i la Pentecosta. A banda de les espectaculars pintures murals cal destacar la imatgeria escultòrica del Sant Sepulcre, obra de Modest Gené, el Sagrat Cor, de Vicenç Barrera, i la imatge de Sant Miquel, patró de la parròquia, obra de Josep Mª de Vera.