Església parroquial de la Mare de Déu del Roser de Castellfollit de Riubregós

Durant el segle XVII es va construir una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, incendiada durant la guerra civil. Al solar on hi havia hagut la capella del Roser s'hi construi l'edifici que fins l'any 1986 fou la seu de l'antic Ajuntament (posteriorment traslladat al Carrer Major).

També a la Plaça Major davant per davant d’on hi havia el primitiu temple, es va aixecar l’actual parroquial, un edifici contemporani de l’any 1940. Es va aprofitar de la capella del Roser un portal adovellat de l’any 1623. Dins es conserva una imatge barroca de la Mare de Déu de Montserrat que es manté dreta mentre sosté al Nen que està serrant les muntanyes amb l’ajut d’un àngel, imatge que es venerava al priorat veí de Santa Maria.

Curiositats

El retaule de Sant Pere i Sant Andreu d'estil gòtic italià, obrat vers l’any 1400 per l’anomenat Mestre de Castellfollit és una pintura amb tremp d'ou sobre fusta, amb pa d'or i full metàl·lic, amb unes dimensions de 294x250x14 cm. Consta de tres carrers i una predel·la. A la part superior central hi ha la crucifixió, amb Jesús, Maria i Joan. A sota, com a figures centrals, hi ha Sant Pere i Sant Andreu vestits com a apòstols, amb toga i cap descobert i amb barba de pescadors. Com a atributs, Sant Pere sosté una clau i Sant Andreu la creu en la que fou martiritzat. Al lateral esquerre hi ha tres cases amb cinc seqüències de la vida de Sant Pere: el Sant parlant amb la criada i amb el gall als peus (negació), al costat dels quals hi ha Jesús instituint Pere com a cap de l'Església; l'escena del Quo Vadis al costat de l'alliberament de la presó Mamertina per part d'un àngel; finalment, la crucifixió del Sant cap per avall. Al lateral dret hi ha tres moments de la vida de Sant Andreu: una escena de pesca on es crida als germans Pere i Andreu com a primers deixebles, amb un castell al fons que simbolitza l'Església que s'està iniciant; la crucifixió en una creu llatina lligat amb cordes; i la llegenda segons la qual un bisbe devot de Sant Andreu fou alliberat de la temptació del diable (vestit de dona) amb el Sant representat com a pelegrí. La predel·la inferior representa, d'esquerra a dreta, Sant Nicolau, Santa Úrsula, Maria (com a verge dolorosa), el Crist sofrent amb els raigs de la resurrecció, Sant Joan evangelista, Santa Caterina d'Alexandria i Sant Joan baptista. L'obra s'atribueix al Mestre de Castellfollit, probablement pertanyent a l'escola dels Serra.

El retaule es trobava originalment a l'església de Santa Maria del Priorat. Posteriorment (potser rere la desamortització, l'any 1835) fou traslladat a l'antiga Església del Roser, al nucli. El 19 de gener de 1931 fou adquirit per la Junta de Museus, possiblement amb la intermediació dels Junyent, família d'antiquaris i restauradors.

Text extret de: Mapa del Patrimoni de la Diputació de Barcelona. Castellfollit de Riubregós