Església parroquial de Sant Andreu d'Ivars d'Urgell

L’any 1098 es cita per primera vegada l’església d’Ivars d’Urgell depenent de la canònica de Guissona, dins el bisbat d’Urgell. Originalment el temple d’Ivars fou una construcció romànica, però d’aquesta construcció no se n’ha conservat cap vestigi.

L’any 1785, el bisbe d’Urgell va fer arribar una carta al doctor Antoni Segarra —a qui ara està dedicada la plaça— en què li transmetia el coneixement que tenia del ruïnós estat de l’església romànica, i els exhortava a construir-ne una de nova, que es va fer amb “la millor pedra” de la gravera de Preixana, segons dicta una acta de l’Ajuntament del moment. No obstant això, per la façana s’utilitzaren moltes pedres de l’església romànica.

L’actual temple parroquial de Sant Andreu, obrat pels mestres d’obres Francesc Albareda, pare i fill, entre 1785 i 1790 respon ja a cànons més neoclàssics que barrocs. És un edifici carreuat, el frontis del qual presenta únicament una porta d’arc rebaixat flanquejada per dues pilastres que suporten un entaulament amb columnetes i boles als extrems. Damunt d’aquest entaulament s’obre una capella amb imatge del sant. Per damunt s’obre una petita rosassa.

A la banda esquerra del temple, entre 1803 i 1805, s’hi bastí un esponerós campanar de torre, obra del lleidatà Francesc Nadal. Sobre una base quadrada s’aixequen dos cossos, el primer semioctogonal car és quadrat amb les cantoneres bisellades, el segon que conté un primer nivell de campanes és ja octogonal pròpiament dit. Aquest segon nivell està rematat per una balustrada de pedra. El campanar és encara sobrealçat amb un nou cos, amb campanes, cobert amb cúpula.

L’edifici consta de tres naus, la central amb volta de llunetes i les laterals amb volta d’aresta. Al fons de la nau central s’obre el presbiteri del qual cal destacar el conjunt pictòric amb escenes apostòliques, en especial fent referència al sant titular de la parròquia.