Segons una hipòtesis dels erudits J. Lacanal (continuador de l'España Sagrada) i l'arxiver lleidatà Martínez Marina, un cert bisbe Jaume que regia la diòcesi de Lleida el 842 hauria consagrat l'església de Sant Julià, que hauria de correspondre a la d'Aspa, única del bisbat amb aquesta antiquíssima advocació.
Desconeixem l’origen cert de l’església parroquial de Sant Julià d’Aspa. El temple actual respon a una construcció barroca del segle XVII, reformada al segle XVIII que fa cantonada, donant la façana principal a la plaça de Sant Julià i la façana lateral a la plaça de la Vila. Té una nau central i dues laterals amb estructures de volta de canó donant lloc a contraforts exteriors. La façana principal, d'ornamentació barroca deteriorada, és feta amb carreus regulars de pedra, mentre que a la façana lateral, la pedra fou només utilitzada fins als tres metres d'alçada i als punts de forta sol·licitació constructiva, essent acabada de fer amb terra i pedra irregular. Presenta un elegant cimbori.
Presidia l’altar major un antic retaule de fusta, obra de Jaume Ferrer II, que actualment es conserva al Museu Diocesà de Lleida. A la Sala de Plens de l'Ajuntament d'Aspa és pot veure una rèplica d'aquest retaule.
