L’origen de l’església parroquial de Sant Julià cal cercar-lo en una construcció romànica del segle XII-XIII, de la qual queda el testimoni en el que avui s’anomena capella dels Dolors. L’església original presentava una orientació completament al través de l’actual temple, i en els segles XIV i XV havia estat ampliada amb capelles laterals.
L’actual edifici de l’església parroquial fou construït entre 1631 i 1647, en plena guerra dels Segadors. Té una sola nau amb un absis poligonal i capelles laterals entre els contraforts. La coberta és amb volta de creueria tant a la nau com al presbiteri. El campanar, bastit en forma de torre vuitavada entre 1622 i 1627, conserva el basament romànic i una capella interior coberta amb volta de canó. Pel fet d’haver-se bastit abans que l’església apareix com un element arquitectònic exempt.
La façana, flanquejada per dues estilitzades torres de planta quadrada i coberta piramidal a quatre vessants, presenta un aspecte renaixentista tardà. L’element que sobresurt del conjunt és la gran portalada, amb un tractament com si es tractés d’un arc de triomf. A banda i banda de la porta, sobre un basament alt de pedra s’aixequen dues columnes entre les quals s’obren en dos nivells dues capelles. A l’esquerra hi trobem Santa Càndida i Sant Justí i a la dreta Santa Victòria i Sant Fortunat. Per damunt de les columnes una cornisa fa d’entaulament, rematada per un timpà rodó obert enmig del qual s’obre una capelleta amb la imatge de Sant Julià. Aquesta capelleta, a la manera de templet clàssic, es troba emmarcada per un timpà triangular lleugerament còncau i coronada per un timpà triangular. Per sobre de la portalada s’obre una rosassa i corona l’edifici una balustrada de pedra.
Als laterals de la nau, de dreta a esquerra, trobem: capella del baptisteri, altar de Sant Antoni, entrada a la capella dels Dolors, altar de la Verge de Fàtima, altar de Santa Llúcia, altar del Sagrat Cor, altar de la Mare de Déu de Montserrat, Altar de Sant Eloi, Altar de Sant Josep, altar del Sant Crist, altar de la Verge del Remei i altar de Sant Cristòfol. Al peu de la nau, a la banda esquerra hi ha l’escala del cor. A la zona del presbiteri a la banda dreta hi l’administració dels altars i a la banda esquerra la sagristia. Per darrera del presbiteri s’obre la capella del Santíssim i l’altar dels Sants Màrtirs. La capella del Santíssim, d’estil neoclàssic, fou inaugurada el 1770 i tenia un retaule de Ramon Amadeu, l’Amadeu d’Olot.
La nit del 21 de juliol de 1936 l’església fou cremada, salvant-se únicament la nau. La parròquia de Sant Julià va veure desaparèixer l’important patrimoni barroc dels seus altars, l’ altar major, obra de Domènec Rovira, i els altars de cadascuna de les capelles, dos dels quals eren obra de Lluís Bonifaç. Després de la guerra, l’altar major fou substituït per un baldaquí, obra de l’arquitecte Pere Cerdoya, amb una imatge del sant titular, obra de Frederic Marés.
Curiositats
Capella dels Dolors
Adossada a l’actual església per la banda de llevant es troba part de l’anterior temple romànic (es conserven tres finestres romàniques de doble esqueixada) amb refeccions al gòtic. El temple tenia una orientació perpendicular respecte l’actual i fou escapçat al bastir-se la nova obra el segle XVII. De les antigues capelles dels segles XIV i XV, construïdes en ampliar-se el temple, se’n conserven dues a la banda dreta, les més properes a la plaça de Mn. Gaietà Vilaplana. Sobre el mur de llevant, cap al 1570, li fou adossat un edifici com a sagristia, conegut com l’Estudi Vell que es comunica amb la capella mitjançant dues portes de llinda. Es tracta d'un edifici de dues plantes amb accessos independents, amb una portalada de llinda on destaca l'escut de la vila. A la banda esquerra del primitiu temple, juntament amb el campanar hi trobem la capella dels Dolors.
*foto**foto*
L’element, però més important de l’antic temple parroquial són les restes de pintures al fresc franco-gòtiques, pintades entre 1309 i 1315, que decoraven el tester de l’església. A la part central podem veure una representació de l’Arbre de la Vida, a l’esquerra una representació de la Vida dels Sants Joans i a la dreta l’Epifania i el Davallament de la Creu. Destaquen pel seu valor iconogràfic i per ser de les poques pintures al fresc d’aquesta època que es conserven a Catalunya.
*foto**foto*
