Església parroquial de Sant Llorenç Savall

La primera notícia de l’església parroquial de Sant Llorenç Savall  es remunta a l’any 1010 quan es fa esment d'una església a la vall, diferenciant-se de la del Munt. Un altre document de 1050 n'esmenta el cementiri, i cap el 1087 s'anomena ja parròquia. Fins al segle XIII els territoris es van anar definint i s'establí un nucli habitat al voltant de l'església. La parròquia de Sant Llorenç Savall fou depenent de Sant Llorenç del Munt fins l'abandó del monestir al segle XV.

A l'època moderna consten donacions d'altars i altres moviments pressuposen canvis arquitectònics en el temple, encara que els més importants són els portats a terme al segle XIX de la mà de mossèn Josep Miró, qui emprengué importants obres a l'església i també obres civils (com el pont de la Vila) i apostòliques. Consta que l'any 1887 s'hi feren reformes importants.

Durant la guerra del 1936-39 el temple parroquial fou molt malmès. El 22 de juliol del 1936 membres de la FAI de Rubí i alguns vilatans entraren a l'església, la saquejaren i van estellar i cremar a la plaça l'orgue, l'altar i algunes imatges, Els arxius i les peces de valor es van salvaguardar amagant-los en diverses cases del poble, i mesos després es van fondre les campanes per a fer armament.

L'edifici actual de l’església parroquial de Sant Llorenç Savall respon a la refecció total portada a terme als anys 40 i 50 del segle XX (un medalló esgrafiat a la façana data de 1957, tot i que les obres més importants es van dur a terme l'any 1945).

Així, doncs, l'església de Sant Llorenç ha estat molt remodelada al llarg dels segles. Tant sols la base dels murs i alguns elements esparsos es poden datar a l'època medieval, corresponent l'alçat dels murs a l'època moderna. D'entre els elements arquitectònics més antics destaca una petita porta a la façana de migdia semblant a les portes romàniques de la capella del Dalmau o de Sant Llorenç del Munt.

L'actual edifici es caracteritza per una àmplia façana amb esgrafiats i un petit porxo damunt el portal d'entrada, i un singular cimbori de ceràmica vidriada al costat del llarg i dret campanar (les campanes foren batejades amb els noms de Joana i Sebastiana) que caracteritzen la silueta del poble. Un dels vitralls de l'església és atribuït a Puig i Cadafalch. Fins a les reformes portades a terme al segle XIX l'entrada al temple es feia per la façana sud, però possiblement aquesta fos una porta més petita.