Església parroquial de Sant Vicenç de Montalt

L’església de Sant Vicenç de Montalt malgrat estar documentada des del segle XII, depenia de la parroquial de Sant Andreu de Llavaneres des de l’any 1230, i no fou fins l’any 1577 que el bisbe de Barcelona, Joan Dymas Loris, decretà la creació de la parròquia de Sant Vicenç de Montalt i el 1584 el Papa Gregori XIII expedí la butlla de creació.

Arran d’adquirir el caràcter de parroquial, l’any 1588 el poble acordà fer la nova església, les obres de la qual s’iniciaren el 29 d’agost de 1591 i van durar fins l’any 1601, any que es beneí la nova església, sota l´advocació de Sant Vicenç. Per dur a terme l’obra es va contractar el mestre de cases Dionís Torres de Calella, que emprà l’estil gòtic tardà, freqüent encara a l'època.

Es tracta d’una església d'una sola nau, amb un campanar de torre quadrada amb merlets triangulars al coronament i elements de defensa que encara dominen la façana principal, com el matacà disposat per sobre de l’òcul, flanquejat per dues finestres. La portalada, obra de Pierre Balquer, és de característiques renaixentistes  molt senzilles (1598), coronada amb un frontó triangular, que reposa sobre columnes estriades. Els vèrtexs del frontó resten rematats per pinacles. L'any 1886 es bastí en un dels laterals la capella del Sagrament. Les cantoneres de l’edifici presenten carreus de pedra que contrasten amb el tractament arrebossat dels murs.

A la façana principal de la torre del campanar trobem un rellotge de sol quadrat de tipus vertical declinant, pintat, amb marques horàries a les hores, malgrat que s’ha perdut la numeració, i gnòmon de vareta simple.

Els magnífics retaules -el retaule major, a cavall entre el renaixement i el barroc, obra d'Agustí Pujol (1616-18) amb la col·laboració amb Gabriel Munt i Sebastià Carbonell; i els  retaules barrocs del Roser, obra de Domènech Rovira i Josep Tramulles (1648) i el de sant Isidre, obra de Pau Costa (1704)- varen ser malmesos amb altres objectes artístics el 1936. Les taules, que havien desaparegut,  foren trobades més tard, i el 2001, amb motiu de la celebració del quart centenari de la construcció de l’església, es van restaurar i col·locar a les parets laterals del presbiteri.

De la Guerra Civil espanyola (1936-1939) s’hi conserva, incrustada a la façana del campanar, una bomba que no va arribar a esclatar. A partir del 1940 es començà la restauració de l’església que havia resultat força malmesa i entre el 2002 i el 2004 es dur a terme la restauració de la façana.

Curiositats

*foto*

A l’exterior del temple, encastat en una de les façanes laterals, hi trobem els quatre atlants que suportaven el desaparegut retaule major, aparellats de dos en dos, dibuixant les dues portes que donaven a la sagristia. Sobre un basament s’aixequen uns pilars amb un bust a la part alta per sobre dels quals hi hauria l’entaulament.

*foto**foto*

També, com a element formant part del mobiliari urbà, hi podem trobar la mesa original de l’altar.

*foto*