Església parroquial de Santa Margarida de Montbui

És una església del segle XVII (1606) i que a partir de 1614 es va convertir en parroquial, tot substituint a l’església de la Tossa. És d’una sola nau amb tres altars laterals, presbiteri, cor i el singular trifori.

El campanar, les obres del qual s’iniciaren el 1732, és de planta octogonal, d’estil barroc, coronat amb la típica balustrada; fou edificat amb pedra tosca extreta de Capellades i presenta notables afinitats amb d’altres de la comarca com el d’Argençola, Orpí, Piera, Vilanova del Camí o Copons.

Es una construcció resolta seguint els paràmetres d’un gòtic tardà, amb la nau coberta amb volta de creueria i el presbiteri amb volta estrellada.

A l’interior destaca la làpida sepulcral esculturada del panteó dels Comtes de Plasència de finals del segle XVII, en la qual es constata l’escut de la família, malauradament mig tapat per l’actual altar. També es conserva una imatge del segle XVII de la Mare de Déu del Roser procedent de la Tossa de Montbui, i una pintura a l’oli d’aquest mateix període.

També són significatives diverses claus de volta esculturades, una de les qual representa un drac tot recordant com Santa Margarida segons la tradició domina a tot tipus de bèsties infernals. Conta la llegenda que la Santa fou devorada per un drac mentre resava i ja que portava una petita creu al coll va poder travessar el ventre del monstre i sortir indemne.

Curiositats