L’església parroquial de Santa Maria és al nord-est del nucli urbà de Coscó, al vessant meridional de la serra del Pitxell. El terme de Coscó apareix documentat des de mitjans del segle XI, d’ençà la seva incorporació a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell. El 1054 apareix documentat el “kastrum de Choscolio” en un litigi termenal amb Cabanabona, el 1112 surt citat Ramon Bonfill com a “miles de Choscol” en un pacte amb un prepòsit de la Seu d’Urgell i el 1116, els canonges de la Seu d'Urgell pactaven amb Ramon Ponç i els seus germans el repartiment dels delmes i fruits del lloc.
Però no és fins el 1141 quan es cita per primera vegada l’església de “Coscol” en el testament del bisbe Pere Berenguer d'Urgell, que llega a Santa Maria d'Urgell una sèrie de castells i temples i castells entre els quals hi figura la dita església. Notícies posteriors confirmen la continuïtat de l'església de Coscó. Així, el 1279 i el 1280 apareix esmentada en la relació de la dècima recaptada en la diòcesi d'Urgell, i també pel mateix motiu el 1391.
Es tracta d'una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per tres arcs torals i capçada a llevant per un absis semicircular obert a la nau mitjançant un arc presbiteral actualment tancat per un envà que correspon al procés de remodelació (s. XVI), al qual pertany també la decoració interior i l'obertura de petites capelles en els murs nord i sud buidades dins el gruix del mur; també s'afegí un cor a ponent i es construí una sagristia a l'angle sud-est de la nau.
Possiblement s'ha de relacionar amb aquesta reforma el canvi de la porta original de la façana oest, substituïda per l'actual portal, a la façana sud, d'arc de mig punt adovellat, en la clau del qual hi ha gravada la data de 1588.
El 1853 es construí el campanar de torre de planta quadrada a l'angle sud-oest de la nau. La finestra de l'absis és de doble esqueixada i en la façana sud n'hi ha dues del mateix tipus, totes paredades, que corresponen a l'obra original.
L'aparell de les parts originals del segle XII és de carreu petit ben escairat i polit, lligat amb morter de calç i disposat en filades regulars i uniformes, encara que l'absis presenta exteriorment un canvi d'aparell a mitjana alçada, amb carreus sense polir a la part baixa, fins al nivell de l'ampit de la finestra i juntes més grasses de morter.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
