Edifici bàsicament neoclàssic de tres naus molt modificades al llarg de la història amb una façana presidida per un porta flanquejada per columnes jòniques que sostenen un entaulament amb una fornícula central decorada, amb una imatge de la Mare de Déu, obra del jesuïta P. Casanovas de l’any 1991. El campanar quadrangular a la base, finalitza en dos pisos superiors octogonals.
El cirurgià Ramon Solà ens informa que l’any 1825 “l’església parroquial, edifici arquitectònic emblemàtic de la població, ens diu que és bastant bella, situada gairebé en el centre de la població, dedicada a l'Assumpció de la Verge i fou construïda l'any 1747. Remarca que estava ben guarnida, amb robes dignes d'una catedral. Assistida, en aquell moment, per un rector i dos beneficiats, però en altres temps n’havia tingut més. Destaca la llarga vida dels rectors de la parròquia, ja que en 120 anys, només n’havia tingut tres. Segons la documentació sabem que el primer fou Jaume Rius, natural de Lloberola (1717-1743), el segon Isidre Conillera, fill de l’Albi (1743-1784). Aquest va tenir un paper destacat en la construcció de l’església nova i el tercer era en Marià Roig, fill de Constantí (1784-1836). No diu res, però, del magnífic retaule que hi havia a l’altar major dedicat a l’Assumpció de la Mare de Déu, construït a la segona meitat del segle XVIII, expressament per presidir el temple, descrit per l’explorador J. Ruy Fernandez (1920) que diu que fou construït el 1780 i daurat el 1799. Tampoc no fa cap menció dels altres retaules dels altars i capelles laterals que no desmereixien gens del principal, com els del sant Sepulcre, els de les Ànimes, el del Santíssim Sagrament, el del Roser, el de Sant Joan i Sant Pau, el del Bon Jesús i el de Sant Antoni de Pàdua, alguns dels quals foren fets expressament per les capelles de la nova església i sufragats per les famílies més acabalades de la vila, però altres foren traslladats de l’església vella a aquesta."
"La construcció de l’església nova s’inicià l’11 de juny de 1744, amb la col·locació de la primera pedra, en uns terrenys annexos al portal de Vilanova, situat a migdia del poble en què hi havia una pedrera, la pedra de la qual es va utilitzar en la seva construcció. Les obres es van acabar a les acaballes del mes d’octubre de 1751 i la consagració va tenir lloc l’1 de novembre següent. La seva construcció fou començada per Agustí Biscarri, mestre de cases de Tàrrega, però la continuà i finalitzà Ramon Salat, mestre de cases originari de Santa Coloma de Queralt que s’establí a l’Albi i fins i tot els membres d’aquesta nissaga tenien sepultura a l’església nova.”
Text: Miró Bernat, Ramon; Gallart i Fernàndez, Josep; Piñol Cerro, Isidre. «Albi a principis del segle XIX segons la "Descripción sucinta Histórico-topogràfica del término y villa" del cirurgià Ramon Solà Gaya». Trobades d’estudiosos de les Garrigues, [en línia], 2012, p. 63-81, https://raco.cat/index.php/TrobadesGarrigues/article/view/365165
Curiositats
A l'interior del temple hi ha una cripta on es van guardar les restes d'alguns barons de l'Albi. Es conserven tres sarcòfags decorats que són reproduccions dels originals que eren de fusta. A la mateixa l'entrada de la cripta hi ha una làpida amb corona de baró amb un llistat de tots els barons d'Albi fins a l'any 1763.
*foto*
