Església parroquial de Santa Maria de Piera

Situada al costat del castell de Piera, l'església de Santa Maria de Piera està documentada des del 1063. L’edifici romànic original s’ha refet i ampliat en diverses ocasions. El 1630 s’allarga la nau, es va construir la capella del Sant Crist, l’altar del Roser i l’altar major; el 1792 es va construir a llevant, la porta del Sagrat Cor; a partir de 1819 s’aixecà el campanar de base quadrangular i pis vuitavat; a finals del segle XIX, el presbiteri amb cúpula i es va fer una capçalera neoromànica. Actualment és un edifici d’una sola nau amb capelles laterals i volta de canó de mig punt i apuntada.

A l’interior es venera el Sant Crist de Piera, obrat pels germans Soslé Saenz de Medrano, una reproducció de la talla original del segle XIII que fou destruïda a la guerra civil i de la qual únicament es conserva un fragment de la mà i la corona d’espines.

Curiositats

Segons la llegenda del Sant Crist de Piera, en un període de molta sequera, un pelegrí que havia estat rebut per una vídua de Santa Creu de Creixà, de nom Maria Lleonart, li digué que si treien en processó la imatge del Crist que hi havia a la capella de Sant Francesc del Mercadal, començaria a ploure. Les sortides en processó per sol·licitar aigua es van iniciar el 1691.