Església parroquial de Santa Maria de Sant Martí Sarroca ***

L’església parroquial de Santa Maria de Sant Martí Sarroca constitueix l’element més genuí del conjunt medieval del turó de la Roca, documentat des del segle X quan servia de punt de guaita, tot i que sembla que el lloc fou ja utilitzat en època ibèrica i romana.

La parroquial martinenca, catalogada com a monument històrico-artístic per la Generalitat des de 1931 fou restaurada l’any 1906 per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. El temple data de finals del segle XII i va ser consagrat el 1204 pel bisbe de Vic, Guillem de Tavertet, malgrat estar construït sobre un edifici anterior de final del segle X o inici del segle XI.

L’element més destacat del temple parroquial martinenc és sense dubte l’absis semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera. Les arcuacions, en nombre de set, divideixen l’absis en trams que alternen finestres.

Els arcs es recolzen sobre columnes i sobre pilars als extrems, estructures de suport totes elles de capitells esculturats.

Del temple romànic llombard original tan sols es conserva un tros del campanar. El temple actual respon al que bastí Jordà de Santmartí al segle XII. Diversos afegits posteriors han configurat l’actual temple parroquial; així a final del segle XV es feren obres a la rectoria, al segle XVI es comença a construir un campanar dalt del cimbori, al segle XVII s’obrí la porta renaixentista i es feren dos altars laterals i als segles XVII- XVIII es va construir la capella neoclàssica a l’ala nord del creuer.

És un edifici d’una sola nau, capçada per un absis semicircular i un transsepte. Al creuer, substituint el cimbori original aixecat a la cúpula, es basteix el campanar barroc de torre octogonal amb balustrada. La nau és coberta amb volta de canó lleugerament apuntat, reforçada per quatre arcs torals que descansen sobre pilastres i mitges columnes de capitells esculturats. A l’exterior aquest reforç de la volta presenta uns contraforts.

L’altre element genuí del temple parroquial de Santa Maria, juntament amb l’absis, és la porta nord, d’arc de mig punt, que la configuren tres arquivoltes llises suportades per columnes, formant el conjunt un bloc adossat a la façana.

A l’interior, s’hi pot contemplar el retaule gòtic de l’Ascensió del Senyor, datat el 1421, del taller de Lluís Borrassà i atribuït a Jaume Cabrera i un altar i retaule barrocs obrats per Ramon Moret a principis del segle XVIII a la capella neoclàssica edificada al braç nord del creuer.