Edifici que apareix a la documentació des de l’any 952 en una venda com és habitual en aquest tipus de temples. Del seu origen romànic es conserven restes a la banda oest de la nau principal i el magnífic campanar de planta quadrangular, de planta baixa i sis plantes, aquestes amb obertures que van des de finestres de doble esqueixada als tres primers pisos, de mig punt al quart, fins geminades de mig punt als cinquè i sisè; la part superior és de construcció moderna i fou el moment en què es van incorporar els merlets característics de forma piramidal. Exteriorment també conserva al mur exterior a la banda de migjorn un fris amb decoració d’arcuacions cegues del període romànic.
Al segle XVII l’edifici va patir reformes molt importants, es va enderrocar l’absis o absis original i es va fer l’edifici més gran, allargant la nau per encabir-hi capelles laterals prop del presbiteri. Posteriorment es va aixecar la teulada i es construí el comunidor. Posteriorment ja al segle XX, concretament l’any 1915 es va modificar la façana i li fou adossat un portal neo-romànic.
A l’interior es conserven diversos altars d’estil barroc.
