Església parroquial de Santa Maria d'Olesa de Montserrat ***

La primera menció de l’església parroquial d’Olesa de Montserrat es remunta a l'any 1012, documentada sota l’advocació de Santa Maria i Sant Joan i no va ser fins el 1664 que, per autorització papal, es dedicà a Santa Maria. L'exterior presenta molts reaprofitaments, fins i tot de les parets de l'església anterior barroca, del segle XVII, que va ser cremada durant la Guerra Civil.

El primitiu temple amb el temps va ser diferents refeccions. Sabem que l'any 1110 la família noble dels Castellví es va implicar en la construcció d'un nou temple romànic que va ser consagrat pel bisbe de Barcelona Guillem de Torroja el 24 de gener de 1147.  Al cap de dos segles escassos, l'església ja havia quedat petita i l'any 1342 el bisbe Ferrer d'Abella va autoritzar la construcció d'un nou temple. L'any 1425 es va beneir el retaule major d'estil gòtic.

A finals del segle XV, l'església va tornar a quedar petita i l'any 1589, per determinació del Consell de la Vila d'Olesa, es va decidir emprendre un nou projecte d'ampliació del temple parroquial. Aquesta nova església constava de tres naus; la central era la principal i estava coberta per una successió de voltes d'ogives unides per claus de volta i col·locades entre arcs torals de mig punt. Al centre d'aquesta nau hi havia un orgue de tubs del segle XVII (beneït el 1672), obra de l'orguener Pere Carrera, i a l'absis s'hi trobava el retaule major d'estil renaixentista.

L'antic retaule major, contractat l'any 1632, va ser realitzat per Pau Boixadell i Joan Generes, els millors artesans de l'escola de Manresa. Damunt d'una base de pedra polida negra s'hi aixecaven tres pisos on hi eren situades, segons una pensada disposició, les imatges en talla dels apòstols i relleus amb els misteris de la vida de la Verge. El cos central inferior era presidit pel sagrari i damunt seu hi havia la grandiosa imatge de l'Assumpció de Maria. La imatge de l'Assumpció de Maria era obra del gran tallista Josep Ratés.

El temple va romandre així fins que les flames del 21 de juliol de 1936 van fer que només en quedés l'estructura, però molt malmesa. De forma provisional, al 1940 es construí un sostre i s'adreçà l'interior, encara que el conjunt quedés majoritàriament apedaçat i en part encara en ruïnes. De 1942 és la imatge de Maria Assumpta al Cel.

Entre 1954-56 es van portar a terme obres per tal de dotar de major amplitud el temple; així es van tapar les dues criptes existents i la façana renaixentista lateral va ser treta. Això va comportar l'ensorrament de bona part de les estructures que s'havien salvat l'any 1936. Es dotà el temple d’un nou sostre amb els ara característics i lluminosos 12 ulls de bou  (6 per banda) i un presbiteri semicircular. De nova planta s’executaren les tres capelles laterals (Baptisteri, Santíssim i Sagristia).

Entre 1984 i 1988 l’artista olesà Amadeu Paltor i Voltà executà la pintura del presbiteri. El setembre de 2001 el nou rector va reformar per complet la rectoria,  i gràcies a aquestes obres foren descoberts elements (com l'entrada que uneix rectoria amb el temple) que ens condueixen al s. XII i que ara han tornat al seu antic esplendor. L'any 2008, després d'anys de treball per part de la parròquia de Santa Maria i de l'Associació d'Amics de l'Orgue i de les Arts d'Olesa, es va inaugurar el nou orgue de tubs de l'església, impressionant obra del mestre orguener Joan Carles Castro que presideix el presbiteri.