Església romànica de Santa Maria de la Tossa de Montbui ***

L’església de Santa Maria de la Tossa és un edifici que fou construït en diverses etapes (nau central, absis, capella) i que abasten des del primer període romànic del segle X, passant pel segle XI i fins al segle XVI. És per tant un edifici romànic de transició. Disposa d’un pla basilical de tres naus, acabades a llevant amb tres absis semicirculars. Les voltes són irregulars i oscil·len entre arc escarser, passant per un arc de mig punt, fins a convertir-se en un arc ultrapassat de lleugera ferradura. La separació de les naus es realitza a partir de sis arcades, recolzades inicialment sobre pilars rectangulars. En l’actualitat quatre de les arcades estan perfilades amb arcs de mig punt i estan recolzades sobre columnes cilíndriques que van substituir les rectangulars inicials. A les dues restants, els arcs tendeixen a fer-se escarsers, i s’assenten sobre pilars quadrangulars originals.

Els absis presenten una decoració exterior purament llombarda. Mostren un fris de dobles arcuacions cegues entre lesenes en tots els compartiments, exceptuant l’espai central de l’absis principal on la sèrie d’arcuacions és triple.

L’edifici conserva elements de períodes posteriors: la porta d’accés amb elements originals però refeta al segle XVI, el campanar de ponent i la sagristia o capella del Roser. La coberta és de doble vessant, construïda amb lloses.

Curiositats

*foto*
PODEU VISITAR L'INTERIOR VIRTUALMENT EN 360º


A l’interior es venera la Mare de Déu de Gràcia, una talla gòtica de fusta policromada de finals del segle XIV o inicis del XV, una Verge representada asseguda amb el Nen sobre el seu genoll esquerre, salvada de la destrucció del juliol de 1936 per l’ermitana Àngela Xuriguera. Actualment hi ha una fidel reproducció de l’original obra d’Àlex Masalles i Rivera, beneïda l’any 2005, ja que l’original fou sostreta per uns desconeguts.

La Tossa és un indret protagonista de moltes llegendes, una de les quals descriu com una jove cristiana, un cop el turó fou estava encerclat pels soldats musulmans, en veure’s assetjada per un sarraí, abans de donar-se a ell, va preferir treure’s la vida, llençant-se per l’espadat que avui podem visitar i des del qual es divisa una magnífica panoràmica de la conca d’Òdena.