Estances de ponent o ala dels conversos del monestir de Poblet

Els germans llecs o conversos cistercencs eren monjos que s'ocupaven en particular dels treballs manuals i els afers administratius i seculars d'un monestir, mentre que els altres monjos, anomenats monjos de cor, es dedicaven a l'ofici diví i l'estudi. Això implicava que els germans llecs havien fet vots a l'orde, però no havien estat ordenats preveres per un bisbe o prevere. Aquesta distinció, inexistent en el monacat antic, s’introduí a partir del segle XI quan el temps dedicat a l’estudi va incrementar-se, com també el nombre de monjos que eren clergues. Podien compartir part de la vida monàstica dels monjos, contribuint a la seva activitat, però quedaven exclosos d'altres tasques o drets que només tenien els clergues. A Poblet vivien separats dels monjos clergues a la banda de ponent del claustre on tenien el seu refectori i el seu dormitori.

El refectori dels conversos queda a la nostra esquerra tot just s’entra per la Porta Reial i es creua l’atri de l’abat Ponç de Copons que mena al claustre. Es tracta d’una gran sala de planta rectangular, del segle XIII, amb volta de creueria, sostinguda per arcs diafragmàtics dobles que descansen en 4 pilars octogonals situats en el centre de la sala, dividint-la en dues naus. Té obertures formades per finestres d’arc de mig punt. Posteriorment, havent perdut la seva utilitat, fou convertida en celler o bodega. D’aquest segon moment conserva una canalera paral·lela a un dels seus murs longitudinal.

L’antic dormitori dels conversos, a l’altra banda de l’atri de l’abat Copons, estava adossat als peus de la paret nord de l’església. Es tractava d’una gran sala de volta apuntada reforçada amb arcs diafragmàtics. Posteriorment fou reconvertida en l’espai on hi havia els cups.