Sant Llorenç de Morunys fou inicialment una petit temple de característiques romàniques, possiblement de tres naus, regit per una comunitat de clergues que ja des de l’any 992 es coneix com l’abacial de Sant Llorenç de Morunys. S’aixecà en un lloc estratègic molt important, situat a peu de l’important camí de la sal que comunicava Cardona amb la Seu d’Urgell i França. Es té constància de l’existència d’un primitiu temple que es va incendiar i que fou substituït al segle X per un altre de nova factura.
Després de la mort de l’abat Llobató, l’any 1019, fou nomenat Ponç com a abat que també ostentava el mateix càrrec al monestir benedictí de Sant Serni de Tavèrnoles; fou a partir d’aquell moment que passà a ser un priorat benedictí . El priorat fou suprimit el 1593 quan es va crear el bisbat de Solsona i l’església va passar a ser col·legiata .
El temple té planta basilical amb tres naus separades per pilars cruciformes, amb volta de canó la central i d’arestes entrecreuades les dues laterals. Les seves proporcions gairebé són de manual, amb 25 metres de llarg, 15 m d’amplada i 15 d’alçada al centre de la volta de la nau principal; la nau central té 7,50 m d’amplada, aproximadament la meitat de la seva alçada i el doble d’amplada de les naus laterals que l’acompanyen, que tenen 3,75 m. Dels tres absis romànics principals se’n conserven dos, amb decoració d’arcuacions i bandes llombardes a l’exterior i, el tercer, que fou habilitat com a capella dels Colls .
El temple original disposava de tres portes d’accés , de les quals només es conserva la que comunicava amb les dependències del monestir i que avui dona accés al claustre tardà.
Es coneix l’existència d’un campanar de torre de planta rectangular documentat des del període medieval. L’actual és una altre renaixentista construït al segle XVI (entre 1565 i 1575) pel mestre d’obres francès, Robert.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
