Fàbrica Coma Cros

La fàbrica Coma Cros, la fàbrica tèxtil del Veïnat, es coneixia a Salt pel nom de Les Vetes, una de les manufactures d’aquesta fàbrica de filats i teixits. A més de l'activitat industrial la tèxtil Coma Cros va portar a terme una important tasca a nivell social. Disposava d'un economat pels seus treballadors, d'una biblioteca i també d'una guarderia infantil (inaugurada l'any 1954).

Els inicis de la fàbrica responen a un edifici bastit a mitjan segle XIX (la societat formada per Llach, Portabella i Cia va iniciar la seva activitat l’any 1850), encara que l’obra de conjunt respon més a la segona dècada del segle XX. La fàbrica Coma Cros fou adquirida el 1995 per l'Institut Català del Sòl i el 1998 va passar a mans de l'Ajuntament de Salt, que va decidir conservar i rehabilitar aquest edifici singular i emblemàtic per dotar d’equipaments culturals (biblioteca, museu, auditori, sales de conferències, arxiu...) la població, passant a ser el que es coneix com a Factoria Cultural Coma Cros.

La nau Kropotkin de la Factoria Cultural Coma Cros acull el Museu de l’Aigua de  Salt. El Museu dona a conèixer la importància de l’aigua per la vida dels éssers vius i l’ús que n’ha fet l’home al llarg dels segles. El Museu il·lustra el fet diferencial que va fer que la població de Salt destaqués al costat de la gran Girona gràcies a l’aprofitament dels recursos que li proporcionava l’aigua, concretament la sèquia Monar i el riu Ter, amb l’aparició d’una emergent agricultura i, a mitjan segle XIX, amb l’esclat de la revolució industrial, la implantació de les fàbriques tèxtils i les centrals elèctriques.

El primer Museu de l’Aigua va estar situat al mas Llorens fins el 2006, quan, obsolet, es va tancar per poder iniciar el seu trasllat a una nova instal·lació que respongués a les necessitats de la societat i de la museografia actual. L’actual museu, ubicat des de 2007 al nou emplaçament, presenta cinc zones diferenciades: la recepció, la zona de serveis (magatzem, taquilles, lavabos...), la sala de continguts amb quatre àmbits (física i química de l’aigua; aigua, vida i univers; aigua, usos i desenvolupament; i sostenibilitat i futur), la zona exterior, amb les deveses i la sèquia Monar, i el taller.