Font d'Abril de Santa Eulàlia de Ronçana

Els encontorns de la Font d’Abril presenten diversos testimonis d’hàbitat d’època ibèrica o romano-republicana. Un primer sector el trobem representat pels indicis materials d'un poblat preromà  del segle II aC, a l’extrem d’una plataforma elevada del terreny; l’aflorament de les restes d'una edificació amb blocs de pedra i  material ceràmic en superfície, a uns 150 metres de la font;  i una sitja que contenia ceràmica pintada tipus Fontscaldes, àmfora romana, tègula, dolia i ceràmica campaniana, excavada a la confluència dels torrents.

En un segon sector, en un estrat de cendra al tall del torrent s'hi van trobar ceràmica Campaniana A, àmfores i ceràmica grollera; i a la zona de la plana, es va localitzar material en superfície, així com una nova sitja, amb ceràmica campaniana A i B, àmfora romana, tègula, dolia, ceràmica preromana, utensilis d'os, un pondus prismàtic, vasos bitroncocònics, àmfora greco-púnica...

La Font d’Abril és una deu de clot sota arcada de pedra en un espai natural en el que destaquen el castanyer (castanea sativa) situat a l’entorn de la font, un exemplar d’una sola bessa amb una alçada aproximada de 12 metres i els àlbers o pollancres blanques (populus alba) als costats del castanyer, amb una alçada d’uns 20 metres.