La font va ser restaurada el 1861, gràcies a la intervenció de Joaquim Salarich i Verdaguer, que va transformar la font natural pròpia d'un accident geogràfic que travessava l'espai en la fisonomia actual, donant-li una utilitat pràctica. L'indret guarda una relació fonamental amb Jacint Verdaguer.
El mateix Verdaguer va batejar el paratge com a font del Desmai el 19 de juny del 1867, amb l'impressionant "Discurs de la font del Desmai" llegit als seus amics joves poetes vigatans, que es concebé com a discurs fundacional de l'Esbart de Vic. Esdevingué, així, la seu natural de les esbartades, reunions en què es recitava i discutia poesia, esdevenint un focus de renovació literària de la Renaixença del país. Sens dubte contribuïren en la represa de consciència nacional, reforçada pel Romanticisme.
Text: Ajuntament de Folgueroles
Curiositats
"Hermosa per demés m’ha semblat la ideia d’aplegar-nos sovintet, ara que som en temps de vacança, per a parlar una estona de ses cançons, de sos hèroes, de son passat i de son esdevenidor, i amb sa escalfor fer reviure los assaigs poètics que en no pas tan llunyanes estiuades celebràrem.
Mes la ideia de venir-hi a l’ombra d’un desmai la’n trobo tant, d’hermosa.
En quin sitial millor podrien venir a plorar los fills d’una reina sens corona ni ceptre? Als deixebles del gran poeta que féu llegat de sos dictats a les ànimes tristes, quin altre els en convindria? I nosaltres, petit tany de la tribu del gran Ausias, arrelat tant de poc en la Muntanya, a on podem fer sentir millor nostres sospirs que a la destrenada i caiguda cabellera d’un desmai?...
(...)
Vos diran que la nació catalana té les arrels tan fondes com elles en la terra, que viu amb la seva vida, i que, com elles, si ha de morir un dia, no morirà si no amb lo món.
Tot açò us diran, i coses millors encara, a la primera pregunta que els fem des d’ací, los munts i les cingleres de nostra terra..."
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
