La Font Vella, que abans es coneixia senzillament com la Font o bé la font de la Vila o del Poble o, fins i tot, la Font Major, construïda tal com és avui dia cap allà el 1779 i encarregada de proveir d’aigua la població fins a mitjans del segle passat.
Quan es va aconseguir portar el líquid element fins al nucli urbà, s’estalviava -sobretot a les dones- el fet d’haver d’anar a buscar-la resseguint un camí molt dolent, que es distribuïa per les fonts la Bassa i de la Plaça.
És una font ubicada dins d'una capella amb arcada de mig punt d'estil barroc de caràcter molt popular. Al frontal del mur interior destaca una petita ornacina amb la imatge esculpida d'una Mare de Déu. A sota hi ha una inscripció en llatí: "SUB UMBRA ALARUM TUARUM PROTEGE ME DOMINE ET OMNES EX ME BIBENT 1770" (Sota l'ombra de les teves ales, protegeix-me Senyor i tots dels que de mi beguin 1770).
Si parem l'atenció als graons que baixen fins al brocal es conserven les marques dels culs del càntirs que esperaven el seu torn per carregar l'aigua que calia pujar fins al poble; potser ja estaven inicialment delimitats perquè els recipients es mantinguessin drets més fàcilment.
Text: Ajuntament de Fulleda.
