Fortificacions de la guerra civil a l'Ametlla de Mar

Durant la guerra civil espanyola els bombardeigs amb atacs continuats i sistemàtics de l’aviació i la marina de guerra revoltada sobre la població civil i objectius militars republicans va propiciar la construcció de defenses antiaèries i de costa en tot el litoral mediterrani.

Com en d’altres municipis, la costa de l’Ametlla de Mar va ser fortificada sobretot a partir del 1937, dates en què es sospitava d’un possible desembarcament del bàndol Nacional arribat des de Mallorca. Tot i mai produir-se aquest desembarcament, el procés de fortificació no es va aturar mentre va ser possible, podent trobar fortificacions en l’actualitat a Sant Jordi d’Alfama, Cala Mosques, Cala Nova, el Port de l’Estany i Punta de l’Àliga, entre d’altres, cobrint de dalt a baix tot el municipi, essent destacables dues posicions: Sant Jordi d’Alfama i el Port de l’Estany.

A Sant Jordi d’Alfama a part de l’espectacular niu de metralladora de l’estany Tort que hi ha situat a la punta, ben a tocar del mar, hi trobem restes de dues fortificacions de períodes ben diferents. En el cas del Port de l’Estany parlem d’un búnquer d’artilleria per una bateria de tres canons, amb passadissos i sales comunicats entre si, permetent resguardar tant el material com les dotacions d’artilleria.

Aquestes fortificacions solien ser fets per batallons de treball o de fortificació, a vegades ajudats per gent del municipi per a serveis no estrictament militars, com pot ser transport d’aigua, material; en aquest cas, els treballadors civils cobraven un sou de deu pessetes diàries.

La Bateria de Costa de l’Ametlla de Mar, popularment coneguda com Les Fortificacions, s’emmarcava dins de la fortificació del litoral català.  L’emplaçament d’aquest complex militar ve donat per la seva privilegiada situació dominant tot el Golf de Sant Jordi.

Les Fortificacions presentava tres plataformes de tir per situar els obusos i 4 entrades al recinte interior. Dues entrades, al camí principal, servien per aprovisionar els polvorins i les sales de recanvis. Les dues restants s’ubicaven als extrems de la plataforma de tir i abastien de munició els obusos. Darrera els obusos dues portes conduïen  a un pou circular on llençaven la baina sobrant del projectil. La plataforma de tir comptava amb un sistema de drenatge excavat en trinxeres per evacuar les aigües pluvials al mar. El complex interior servia com a refugi antiaeri davant un possible bombardeig. Al pla més elevat trobem diferents pous de ventilació i cisternes de recaptació d’aigua de pluja.

El 13 de gener de 1939 quan l’exèrcit franquista ocupà l’Ametlla de Mar  va desmantellar l’armament republicà, tot i que des de finals de l’any 1937 la Bateria de Costa Les Fortificacions ja estava en desús.