L’església parroquial de Sant Estèue de Montcorbau es troba a l’extrem inferior del poble, adaptant-se al pendent sobre el Barranc de les Roques Negres.
Com tants d’altres exemples de temples aranesos, les diferents refeccions portades a terme sobre l’edifici han acabat desfigurant-ne la seva fisonomia romànica. D’aquest original tan sols en resta la part central de la nau de volta de canó lleugerament apuntada, fragmentada per diferents capelles. La nau és capçada a llevant per un absis poligonal gòtic que substituí el corresponent absis romànic, essent aquesta la primera gran transformació que experimentà el temple. L’esplendor d’aquest absis gòtic es posa de manifest per la part de dins on es mostra la seva estructura arquitectònica que la caracteritzen com una cúpula de nervadura.
L’església de Sant Estèue de Montcorbau ha incorporat al seu origen romànic el llegat artístic del gòtic i del barroc. El que crida més l’atenció en accedir al temple és l’aire popular que es manifesta en les restaurades pintures murals del segle XVIII, de temàtica bíblica, que podem contemplar a les cinc capelles laterals que s’efegiren a la nau en el període del barroc. El segle XVIII fou molt important pel que respecta a l’arquitectura de l’edifici, introduint-s’hi destacades reformes que configurarien definitivament la seva imatge. És l’època en què es construiria el seu campanar de torre quadrada amb coberta piramidal de pissarra, adossat a l’absis. A aquest mateix moment històric correspon l’actual portalada de l’església, d’estructura arquitravada amb un escut amb la tiara papal al bell mig. En un nivell superior una inscripció datada el 25 de setembre de 1702 es refereix a aquesta construcció i als seus promotors. Per damunt d’aquesta inscripció corona la portalada un timpà triangular obert al mig del qual s’obre una petita capelleta coberta amb un timpà semicircular. Per damunt del timpà de coronament de la portalada el mur continua, sobresortint quatre impostes en forma de cap humà que suporten la coberta del pòrtic. Al mur resten encastats elements escultòrics d’una tradició més antiga; així a la dreta apareix un element molt freqüent a edificis religiosos de la Vall, el crismó o anagrama de Crist, i a l’esquerra restes d’un cippus amb decoració en relleu de la vinya eucarística (un cep o parra, sorgit d’un calze) que s’enfila pels costats d’una finestra quarterada per un mainell o trencallums en creu.
Curiositats
L’església, al seu interior, conserva una pica baptismal romànica decorada amb elements escultòrics de temàtica vegetal i una notable peça d’orfebreria com és la creu processional d’argent del segle XVI.
