La Canal a Albinyana

La part més alta del poble és coneguda com la Canal, perquè per allà hi passa el rec que porta l’aigua a la majoria d’horts que es troben enganxats a moltes cases.

"Albinyana és un poblet enfilat a les vessants de la muntanya, blanc, damunt el fons obscur de les pinedes, aturat entre vinyes circumspectes que la tardor enjoia amb la seva porpra, envoltat de vegades pel xiulet agrest del vent que fa giravoltar el penell del campanar. És un poble plàcid i silenciós i, ara que es fa fosc tan de pressa, els llums somorts dels seus carrers li donen un aspecte irreal,  abstret, d’una bellesa recòndita i aspra. Se sent, de vegades, el lladruc d’un gos. Després, en el silenci feixuc, en el silenci que ressona al llarg dels murs esquerdats, s’alça una impensada fragor. En aquest instant, l’enravenat àngel del campanar -el gran penell dansant i lleuger-, aconseguint desentumir-se de la seva positura, davalla sobre el poble com una gran ombra desconeguda. Algú, al costat de la palmera de la plaça, ha encès un cigarret. [...]

Davant meu tinc la suau i femenina serra de la Papiola que és, en realitat, una elegant dama encantada en espera, que algú, amb prou ronyons, la desencanti, complint segons diuen, nocturns rituals previstos. Quan això passi, afegeixen, només una plana separarà Albinyana del Vendrell, cosa realment meravellosa a la vegada que pràctica. Totes les dades d’interès sobre el poble es troben contingudes en el curiós i rar fulletó publicat el 1918 per la Impremta de Bayer Hermanos y Cia, titulat Notas que lleva consigo sobre este pueblo de Albiñana, tanto Estadísticas como Historicas el excursionista miembro activo de la Institución patriótica Los Exploradores de España, don José Ruy Fernández."

Perucho, Joan (1991). "Els fantasmes d'Albinyana". Dins: Històries apòcrifes. Editorial 62.