Les Poues de glaç de Castellterçol ***

Les poues o pous de glaç són uns dipòsits de pedra, amples i fondos, de forma circular, on es guardava el gel que s’extreia de les rieres o es produïa en basses. El gel es venia a Barcelona, el Vallès i el Maresme, on hi havia molta  demanda. En volien els hospitals, els vaixells que transportaven aliments i els fabricants de gelats. Es comprava per fer begudes tant populars com l’orxata, la llimonada o les aigües mesclades amb anís, canyella o mel. I sovint la xocolata també es prenia freda.

El Moianès tenia unes condicions òptimes per a la producció de gel. Per començar, una alçada i un clima ideal: a l’hivern el fred intens glaçava gorgs, rieres i basses. La proximitat amb Barcelona també era fonamental, perquè s’hi podia anar amb una nit de viatge i el gel hi arribava en condicions, sense fondre’s gaire.

Per això aquesta indústria es va extendre a la comarca, que acabà sent un dels centres de producció de glaç més importants de tot l’arc Mediterrani. Tant per la gent que va ocupar com pel nombre de poues que es van construïr, una gran concentració en un territori petit. Al terme municipal de Castellterçol se n’han inventariat unes vint-i-cinc. Algunes ja s’han perdut, però encara n’hi ha una dotzena en molt bon estat de conservació que es poden visitar.