L'Escorxador d'Igualada

En una sessió municipal de l’any 1902 s’aprovà la construcció d’un escorxador municipal, signant els plànols els arquitectes Pau Salvat Espasa (arquitecte municipal) i Isidre Gili Moncunill l’any 1903, autors també del mercat anomenat La Pajarera a la plaça de l’Ajuntament. L’edifici de l’escorxador (uns 13.000 m²), construït en terrenys cedits per l’industrial tèxtil Francesc Castells Comas a les Forasteries de Sant Agustí, s’inaugurà l’any 1905 i estigué en funcionament fins els anys 70 del segle XX. Després de més d’un quart de segle d’abandó l’Ajuntament decidí rehabilitar l’edifici per convertir-lo en un espai funcional destinat a celebrar-hi fires i esdeveniments de forma periòdica.

La nau principal de l'edifici és rectangular. Als costats hi ha dos departaments quadrangulars. Dues ales ajuntades al cos central per un passadís cobert condueixen als patis. Darrera la nau principal hi trobem petites dependències. L'estructura suport de la nau central i de les dues més petites és de ferro, mentre els corrals tenen encavallada de fusta. Els materials bàsics de construcció són el totxo i la pedra. Per la decoració s'emprà la ceràmica de color verd. El conjunt d'edificis es distribueix simètricament respecte a un eix perpendicular al carrer, que passa per la nau central i la porta principal, que a banda i banda, arran de carrer, tenia dos cossos, la porteria a l’esquerra i l’administració a la dreta.