L'hort a Albinyana

Joan Perucho a l’hort que tenia davant de Cal Groc hi passava moltes estones, sobretot a l’ombra de la Catedral, una majestuosa figuera.

"Més tard, vaig comprar l’hort que hi ha davant per davant, creuant el carrer. Hi havia una cavallerissa que van condicionar com a petit habitatge, on darrerament venim amb la meva dona. [...] Al costat d’aquesta casa petita, hi ha una figuera enorme, la figuera d’Albinyana. És el meu lloc preferit per a fer la migdiada a les tardes d’estiu, després de venir de la platja o del bany a la bassa remodelada que hi ha a l’hort i d’un agraït dinar."

Perucho, Joan. "L'hort". Dins: Albinyana: Casa, figuera... misteris.

"Les estones més felices són aquelles en les quals em veig acompanyat per la meva família i voltat pels meus amics i fantasmes. Moltes vegades, assistit per la meva muller, cuino per a ells i preparo menús prolixos i minuciosos. Acostumem a entaular-nos (gairebé sempre a l’estiu) sota l’ombra d’una enorme figuera, que anomenem, pel seu desmesurat recinte ombrejat, “la Catedral”. La figuera, la Ficus carica, produeix sorolls melodiosos quan la bressola el vent, i d’ella surt una irresistible somnolència. Els seus fruits són excel·lents, i es classifiquen per varietats i localismes. El folklore ho demostra."

Perucho, Joan (1992). "L'hort". Dins: Els jardins de la melanconia. Edutiruak 62.