Mansana Raspall a la Garriga ***

El 1910 Manuel Joaquim Raspall es va proposar donar forma a la quarta illa de cases que va edificar, el que coneixem com a Mansana Raspall. Entre 1910 i 1913 havia construït quatre edificis aïllats amb una evident unitat estilística, reforçada per les tanques dels jardins; convertint-se en la porta d'entrada del Passeig, on hi ha els edificis modernistes més destacats de la població. El ric cromatisme d'aquest conjunt esdevingué una aportació important al modernisme. Raspall va assignar a cada casa de l'illa un color distintiu: rosa per la Casa Barbey, groc per la Torre Iris, verd per la Bombonera i blau per la Casa Barraquer.

Casa Barbey

La casa Barbey (1911), encarregada com a segona residència per Juli Barbey i Poinsard, industrial tèxtil i polític català, és el màxim exponent de l’obra de l’arquitecte Raspall per la seva qualitat arquitectònica i pels elements decoratius. És formada per semisoterrani, planta baixa, pis i golfes, amb una torre de planta rectangular en un angle. És centrada per un espaiós vestíbul on hi ha una gran escala. La coberta, amb diferents nivells, és de ceràmica vidrada de color verd i caramel que dibuixa figures geomètriques.

Els murs són formats per un sòcol de pedra irregular, coronat per una sanefa de ceràmica vidrada, i per paraments estucats en color ocre. L'interior és profusament decorat: sòcols, arrambadors, llars de foc, columnes de trencadís, capitells de ceràmica, sostres de guix, pintures, vitralls emplomats, paviments, mobiliari, llums. Hi abunda la ceràmica de trencadís, la rajola de València, els estucs i els vitralls, així com els treballs de forja.

A l'exterior diferents són els elements que completen i adornen la casa, com el brollador del jardí decorat amb escultures de cargols; la font de la pista de tennis; la gàbia dels ocells; una escultura de ceràmica del pantocràtor i el fanal del porxo; diferents elements de forja  de cop de fuet com els que subjecten les jardineres, les reixes de la tanca del jardí o una porta amb el nom del propietari; i diferents elements de trencadís com els ornamentals que trobem a la tanca o els que trobem al capcer de la façana sud (un rellotge de sol) o el de la façana de ponent (un Sant Jordi, obra de Lluís Brú i Salelles).

A l’interior, la casa està plena d'elements al·legòrics del catalanisme, com la llar de foc en ceràmica i forja amb un vers de l'Emigrant de Verdaguer i l’escut de Catalunya. Altres elements destacables serien alguns llums, pintures murals, la barana de l’escala del distribuïdor, i el conjunt de vitralls emplomats presents arreu i els sostres estucats amb temes florals.

Casa Barraquer

La casa Joaquim Barraquer i de Ros fou construïda el 1912. És una obra de concepció i ornamentació més simple que les altres cases i la menys modernista, de clara influència secessionista vienesa que encara que busca l'elegància, hi predomina la sobrietat formal i fins i tot certa severitat, podent-se incloure ja dins de l’avantguardisme. Manté, però, una estructura similar a les altres cases que formen l'Illa Raspall. Els elements ceràmics i els esgrafiats alternen els colors blancs i blaus.

És una casa unifamiliar aïllada que consta de semisoterrani, baixos, pis i golfes, i una torrassa mirador, de més alçada, que conté l'escala. A la façana de migdia sobresurt una galeria de planta poligonal afegida amb posterioritat. La coberta de la casa és a dues vessants, amb ràfecs en voladís, i la de la torrassa, a quatre vessants. La part baixa dels murs és de pedra irregular formant un sòcol. La resta és estucada, amb detalls decoratius que utilitzen l’esgrafiat i la ceràmica blava. Vitralls i arrambadors són altres elements que formen part de la decoració modernista de la casa. La reixa de la tanca utilitza la tècnica anomenada cop de fuet consistent en un naturalisme estilitzat.

La Bombonera

La Bombonera (1910) va ser un encàrrec de Cecília Reig i Argelagós per a llogar-la com a segona residència. L’edifici, articulat entorn d’un pati, presenta un cos més elevat o torre, coronat per una coberta sinuosa de cairons vidriats. Està assentada sobre un sòcol de pedra més o menys irregular acabat en perfil de rajoles quadriculades blanques i verdes, amb peces llises i en relleu (rosetes), combinació que es repeteix en altres punts de la casa. Els treballs de forja tenen un excel·lent exponent en el fanal que fa costat a l'escala d'accés.

La resta de la façana és estucada en verd i blanc. Corona l’edifici una gran cornisa, amb una sanefa d'esgrafiats a la part de sota i una barana de forja al damunt. Les obertures (d’arc de mig punt, el·líptic i  carpanell i una obertura ovalada) estan emmarcades per esgrafiats de tipus floral de color verd. Les persianes de llibret presenten també uns delicats motius florals.

Pel costat de ponent té una tribuna o galeria amb vitralls emplomats. La tanca del jardí està formada per un mur baix de paredat amb unes peces ceràmiques verdes entre les juntes. Cal destacar l’excel·lent treball de forja de la reixa de la tanca que contrasta amb la reixa de la terrassa de primer pis que té ja un aire clarament noucentista, amb un disseny més senzill i rectilini.

Torre Iris

La Torre Iris (1910) va ser l’altre edifici encarregat per Cecília Reig i Argelagós per a destinar-lo al lloguer com a segona residència. És considerada una de les obres més significatives del període modernista de l’arquitecte Manuel Raspall i potser la més elegant, on es conjuguen el color blanc i els tons grogosos. Encara que sembli tractar-se d’una casa unifamiliar, conté dos habitatges relacionats per una escala com si fos una casa de veïns. Consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes, i una torrassa mirador coberta de teula vidrada marró i groga, formant dibuixos geomètrics.

Els dos cossos d’habitatge, flanquejant la torrassa, són coberts amb teulada a doble vessant de teula àrab de dos colors, amb amplis ràfecs, sostinguts per bigues i mènsules de fusta, amb rajoles blanques i grogues per la part inferior. Els paraments sota el ràfec i els capcers de les façanes i la torre són esgrafiats amb dibuixos geomètrico-florals.

Els murs tenen un sòcol de pedra irregular; la resta són estucats imitant carreus fins a arribar al primer pis i llisos a la resta, de color groc, amb esgrafiats de motius vegetals emmarcant les finestres que continuen sent d’arc de mig punt i carpanell i obertures el·líptiques o ovalades. A la planta baixa i al pis hi ha un conjunt de vitralls.

La tanca del jardí està formada per un mur baix de paredat capserrat de perfil ondulat i rematat en peces ceràmiques grogues i blanques. La reixa de la tanca és de forja treballada amb cop de fuet igual que les reixes dels balcons. El nom de la casa  es troba escrit a cadascun dels pilars de carreus de la porta d'accés.