Aixecat presidint el turó de la Muga trobem les restes molt malmeses del mas de la Muga, documentat des del segle XI, més concretament des de l’any 1037. La seva ubicació respon a la seva funció dominant sobre el territori circumdant, fet testimoniat per les restes d’època ibèrica trobades al lloc i per la seva conversió en casal senyorial fortificat.
El mas de la Muga es troba en un estat ruïnós, restant dempeus alguns dels elements que el convertiren en casal senyorial, com una torre quadrada emmerletada que presenta un matacà o les dues torres cilíndriques amb torres de coberta punxeguda que dotaren la construcció de característiques poc típiques dels castells catalans, dotant-lo d’un aire fantasiós i propi de les construccions defensives franceses.
El seu aspecte de fortalesa defensiva respon a una refecció impregnada d’un important romanticisme propi de la intel·lectualitat catalana de la Renaixença, allunyada molts cops del sentit original.
