Memorial Passatges a Walter Benjamin a Portbou ***

A l’entorn del cementiri de Portbou trobem el Memorial Passatges a Walter Benjamin, un bé immoble d'arquitectura i escultura on conflueixen elements de gran rellevància cultural, ambiental, paisatgística, històrica i simbòlica,  que va ser inaugurat el 15 de maig de 1994, en el 50è aniversari de la mort del filòsof Walter Benjamin, enterrat en aquest cementiri.

És una obra de Dani Karavan, i és un símbol de cultura i de pau, que estén el reconeixement a tots els éssers anònims que marxen a l’exili cercant la llibertat. Karavan, utilitzant formes abstractes i en íntima relació amb l’aspra natura del Pirineu gironí, inserta en el paisatge un símbol que permet apropar-se a la situació d’amenaça existencial viscuda pels emigrants del segle XX. El Memorial és un recorregut compost per quatre passatges que ens permetran descobrir quatre elements integrats en el paisatge? el túnel, el mur, l’olivera i la plataforma fita dels passatges.

(+informació)

Curiositats

*foto*

Les circumstàncies posteriors a la mort de Walter Benjamin han contribuït a certa mitificació de la seva figura. El doctor Vila, que va certificar la seva mort, l’inscriu literalment com a “Benjamin Walter”, tot allunyant així qualsevol parentesc i relació jueva.

Benjamin va ser enterrat a corre-cuita al cementiri catòlic, al nínxol 563 que, durant 5 anys, va deixar pagat Henry Gurland. Passats aquest període les restes de Walter Benjamin van ser dipositades a la fossa comuna del cementiri de Portbou, honorant d'aquesta manera, des la inconsciència, la memòria d'aquell que havia dit: “La historia no és solament una historia dels triomfadors, del dominadors, dels supervivents, és primàriament la historia del sofriment del món.” Són aquests els éssers anònims, privats del nom i la memòria, els qui sustenten la historia.

*foto*

El memorial “Passatges” de l'escultor Dani Karavan, invoca directament l’experiència del dolor i permet rememorar el profund sentit de la tragèdia que va associat a la experiència de l'exili.

El cementiri de Portbou va ser visitat l'octubre de 1940 per la filosofa Hanna Arendt, amiga personal de Benjamin, que poc temps després va escriure: “el cementiri dóna a la badia, directament sobre el Mediterrani; està tallat en la pedra  i llisca en el penya-segat. És un dels llocs més fantàstics i més bells que jo he vist mai a la meva vida”

*foto**foto*
*foto**foto*