Mirador de la serra de Pàndols de la Punta Alta a la cota 705 ***

Aquest espai històric d'homenatge i commemoració va ser un dels escenaris més determinants durant la batalla de l'Ebre, l'enfrontament més important de la Guerra Civil, desencadenada pel cop d'estat militar del juliol de 1936 contra la democràcia republicana.

Des de la seva privilegiada posició es controlava la resta de cotes de la serra de Pàndols, el Pinell de Brai i part de la serra de Cavalls. En aquest indret, l'Associació de Supervivents de la Lleva del Biberó hi va instal·lar als anys vuitanta el Cub de la Pau i es va adequar creant-hi un esplèndid mirador, que actualment està complementat amb un seguit de faristols explicatius sobre la importància de la cota durant la batalla de l'Ebre, a l'estiu de 1938.

La cota 705, també coneguda com la Punta Alta, es converteix en un espai clau de la batalla. Des de la seva privilegiada situació es podien controlar i batre la resta de cotes que l’envolten. La seva ubicació, a les estrebacions de la serralada, fa possible el control de la vall, del nucli del Pinell de Brai i de part de la serra de Cavalls, amb el vèrtex de Sant Marc com a punta més propera.

Els intents de conquerir aquest punt, la cota 705, per part de les forces franquistes reïxen la nit del 13 d’agost, després d’un cop de mà afortunat i d’un alt cost en vides humanes. Totes les temptatives de les forces republicanes per a reconquerir la posició foren inútils. Però el fet de no ocupar les cotes 609, 641 i 666 féu fracassar l’ofensiva franquista en aquest punt i continuar-la per altres sectors del front. El 25 de juliol les forces republicanes que havien passat el riu pel sector de Ginestar ocupen les principals alçades de la serra de Pàndols, cosa que els permetia amenaçar les poblacions de Prat de Compte, Bot i Gandesa. Tot i aquest avantatge, és impossible ocupar cap de les tres poblacions. A primers d’agost, l’exèrcit franquista es preparava per a desallotjar els republicans de Pàndols i allunyar així el perill que suposa pel seu front. Durant 10 dies, entre el 9 i el 19 d’agost, es va combatre cota per cota, en condicions gairebé impossibles, sense aigua ni camins per on avançar. Les forces franquistes aconsegueixen a la fi allunyar els republicans de Gandesa i de la resta de poblacions, però no els expulsaren definitivament de la serra, on les forces republicanes hi romandrien fins al 3 de novembre, tot just abans de la seva retirada definitiva a l’altre cantó de l’Ebre.

Text: batallaebre.org