Muralla de Mataró

Obra construïda entre el 1569 i el 1600, segons projecte de l'enginyer reial Jorge de Setara. Es poden veure trams a la Muralla dels Genovesos –recentment restaurada-, a la Muralla d'en Titus, i sobre el Camí Ral, visible des de Can Xammar.

El projecte d'emmurallar la vila de Mataró es perllongà més de trenta anys a causa de les mancances econòmiques i de les disputes sobre el traçat que havia de seguir. En el moment d'aixecar els murs part de la ciutat, la que corresponia a la zona del Camí Ral, quedà exclosa del perímetre, amb les conseqüents queixes dels veïns i propietaris. L'obra, feta de pedres de mida no gaire gran i relligades amb un morter de dues parts de sorra i una de calç, no era excessivament sòlida, com ho demostra el fet que en alguna ocasió els veïns n'enderroquessin alguna part amb relativa facilitat.

Actualment se'n conserven algunes restes, precisament en carrers que han mantingut la denominació de muralla, i que permeten resseguir el seu traçat. La muralla disposava de set portals i accessos, el més destacat dels quals era el de Barcelona, ubicat a la confluència de la Riera amb la plaça de Santa Anna, del qual es reprodueixen els escuts del Principat, de Mataró i de Barcelona. Els escuts originals actualment figuren sobre la cel·la dedicada a Sant Sebastià. Del portal de Valldeix encara es pot percebre la silueta a la façana de la casa que fa cantonada entre els carrers de La Coma i de Sant Francesc d’Assís. Els altres portals eren els d'Argentona, de Cabrera o de Sant Josep, d'en Feliu, del Pou de la Sínia –a la Baixada de Les Espenyes- i de la Penya d'en Roig o Portalet –a la Baixada de Les Escaletes-.

Text extret de: Ajuntament de Mataró