Necròpolis de Sant Valentí ***

La necròpolis de Sant Valentí de Les Cabanyes, només es va excavar molt parcialment La major part dels enterraments estaven realitzats retallant el subsòl i amb el tipus d’inhumació anomenat de fossa simple i sense aixovar, excepte en un cas en el qual es va construir una tomba amb pedres.

Pel que fa als individus, tots els que estaven en posició primària estaven orientats d’oest a est o lleugerament de sud-oest a nord-est; disposats de manera que el cap es trobava a l’oest i els peus a l’est.

Tots aquests individus documentats en posició primària es trobaven en decúbit supí amb lleugeres diferències en les posicions. El cos apareix estirat a terra horitzontal, amb l’esquena tocant a terra i mirant enlaire; els braços estirats tocant el cos i el dors de les mans mirant amunt; les cames també estirades i amb els dits grossos del peu mirant amunt.

La necròpolis no va traspassar els límits de la sagrera, i per això es va produir una intensificació d’enterraments en l’interior d’aquest espai, ocasionant que hi haguessin inhumacions que tallessin inhumacions anteriors, altres que moguessin tots els ossos d’un individu anteriorment sebollit per a col·locar-ne un altre.

La datació de tres individus sebollits mitjançant la tècnica de Carboni 14, situen cronològicament la necròpoli medieval durant els segles XI i XIII.

Globalment es van documentar un total de 78 individus enterrats. Es tracta d’un indret amb una llarga tradició de culte i amb una intensa activitat d’enterrament. Sant Valentí de Les Cabanyes, durant un temps deuria ser un nucli important d’atracció per a la gent del voltant a nivell cultual i religiós.

Cal destacar l’existència d’una tomba ben diferent, formada per grans blocs de pedra rectangulars, de mides interiors de 206 centímetres de llargada per 47 centímetres d’amplada, actualment a l’entrada del cementiri per la part nova, previ trasllat del lloc original i museïtzada.